El digital dels que votaran #SíSí. N. 3815. Dissabte, 21 d'octubre de 2017 16:10 h


directe!cat


acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Diumenge, 13 d'agost de 2017 09:08 h

La Paeria encarrega l'inventari dels primers 25 vestigis de la Guerra Civil a Lleida per catalogar-los i difondre'ls

Arran d'una moció promoguda pel Centre Excursionista, que té localitzats una cinquantena d'elements patrimonials relacionats amb aquest conflicte bèl·lic

ACN Lleida.-La Paeria ha encarregat l'inventari dels primers 25 elements de patrimoni bèl·lic de la Guerra Civil a Lleida per conservar-los i difondre'ls. La selecció l'està fent un grup d'experts de la Universitat de Lleida i l'Ajuntament preveu tenir-lo a la tardor. L'encàrrec s'ha fet arran d'una moció promoguda pel Centre Excursionista de Lleida que es va aprovar per unanimitat l'1 d'abril del 2016. El text instava la Paeria a fer el cens dels vestigis, arranjar-los i protegir-los, i també dissenyar rutes turístiques per donar-los a conèixer a la ciutadania. L'entitat en té localitzats una cinquantena i reclama al consistori que els dignifiqui. Des de l'Ajuntament asseguren que aquest és només l'inici i que l'objectiu és continuar catalogant tot allò que es conserva però també el que va desaparèixer a la ciutat per culpa de conflictes bèl·lics, tant de la Guerra Civil com d'altres d'anteriors com la Guerra de Successió.

El tinent d'alcalde i regidor d'Hàbitat Urbà, Fèlix Larrosa, ha explicat a l'ACN que iniciar el procés "no ens ha estat fàcil perquè primer havíem de detectar el grup d'estudi que podia fer la feina, però finalment ens hem posat d'acord amb un equip que surt de la Universitat de Lleida perquè seleccioni i certifiqui els primers 25 punts i, a partir d'aquest inventari, fer el posterior relat de recuperació de memòria al voltant de la Guerra Civil a la ciutat". El tinent d'alcalde confia disposar del recull primer documentat aquesta tardor i puntualitza que "la feina no acaba aquí sinó que tindrà continuïtat i cada any podrem anar afegint informació a aquest cens de punts de la ciutat on quedarà acreditat que van ser escenaris de conflictes bèl·lics". Larrosa insisteix que el treball d'inventari d'elements tangibles i intangibles es vol estendre a altres períodes històrics anteriors, per exemple, per documentar la desaparició de l'antic barri gòtic de la falda del turó de la Seu Vella arran de l'ocupació de les tropes de Felip V el 1707 o deixar constància del lloc on hi va haver la primera facultat de medicina de la corona d'Aragó. Un cop es disposi d'aquest cens, afirma, el següent pas serà "dissenyar un producte" que ajudi a interpretar els fets històrics i entendre la transformació de la ciutat, "molt castigada i damnificada per processos bèl·lics al llarg dels segles". Segons el tinent d'alcalde, seran espais que "mereixen un relat específic", ja sigui perquè conserven algun element patrimonial, perquè hi va passar algun succés especial o perquè acollien un equipament que va desaparèixer arran d'una guerra. Aquest és el cas de l'antic Liceu Escolar bombardejat el 2 de novembre del 1937 i on van morir una cinquantena d'alumnes i diversos professors. Al lloc on s'erigia l'escola ara un escultura recorda les víctimes. No gaire lluny, a l'Arc del Pont, s'hi poden veure les restes d'una trentena d'impactes de bala que corresponen als mesos que es va establir el front al riu Segre. Impactes de bala i d'obusos que també són ben visibles en altres edificis del centre històric o a la muralla del turó de Gardeny, mentre que el turó de la Seu Vella amaga un refugi antiaeri i uns quants búnquers i nius de metralladora. Precisament l'abril passat el Centre Excursionista de Lleida -que té un grup específic de recuperació de la Memòria Històrica- va desenterrar una d'aquestes estructures defensives en un acte reivindicatiu per demanar la restauració i dignificació del patrimoni bèl·lic oblidat a la ciutat. Va ser un any després de l'aprovació de la moció i es va fer com a crit d'alerta perquè l'Ajuntament aleshores encara no havia fet cap pas per donar compliment al text aprovat per unanimitat, segons el explica el president de l'entitat, Joan Ramon Segura. Des del Centre Excursionista celebren que, per fi, s'hagi posat fil a l'agulla i reclamen que s'avanci la feina el màxim possible abans d'una data clau, l'abril del 2018, quan es commemoraran els 80 anys de la coneguda com 'la batalla de Lleida' (va durar del 31 de març al 3 d'abril del 1938) , que va acabar amb l'ocupació franquista de la ciutat. Segura insisteix que s'ha d'evitar que els vestigis de la Guerra Civil que perviuen a Lleida desapareguin i això passa per inventariar-los, reparar-los i difondre'ls. En els últims anys el centre ja ha organitzat diverses sortides informatives pels elements que tenen localitzats però consideren que és feina dels experts documentar-los com cal i que correspon a l'Ajuntament mantenir-los i donar-los a conèixer. "Cal que es faci una ruta que indiqui aquests vestigis i que la ciutat de Lleida els conegui perquè quan es visiten aquests elements la percepció de la història és totalment diferent, s'entén molt millor el que és la guerra", i en definitiva, segons Segura, "nosaltres aprofundim en el tema de la guerra per poder treballar per la pau".Un dels elements més espectaculars és el gran búnquer situat al costat dels pous de gel del turó de la Seu Vella, una construcció de dos nivells amb una vintena d'espitlleres que es va bastir dins de la muralla. Actualment la porta d'entrada està tancada i és impossible accedir-hi. "Tot i que és clarament visible des de la zona de l'Auditori poca gent s'hi ha fixat mai", constata Josep Ramon Segura. I aquest és només un exemple d'un patrimoni bèl·lic encara molt desconegut. A més, Segura alerta que ha aparegut una esquerda que s'hauria de reparar el més aviat possible per evitar el risc que l'estructura s'esfondri.Campanya per homenatjar els represaliats pel nazismeEl Centre Excursionista de Lleida, en col·laboració amb el Memorial Democràtic, engegarà una nova campanya a la tardor, en aquest cas per homenatjar els represaliats pel nazisme i, en concret, els lleidatans que van ser deportats i van morir als camps de concentració. Es calcula que són uns 300 de tota la demarcació. Es tracta de sumar-se a una iniciativa d'àmbit mundial que consisteix a col·locar unes plaques commemoratives als lloc on van viure les víctimes. Són les llambordes 'Stolpersteine', obra de l'artista alemany Günter Demnig, que ja s'han instal·lat en poblacions catalanes com Navàs, Manresa o Igualada. Joan Ramon Segura ha explicat que ja han acordat amb l'ajuntament d'Albatàrrec (Segrià) la col·locació d'una primera placa en record de Camil Carrera, que va morir a Mathausen, i l'objectiu és que altres consistoris segueixin l'exemple. Polèmica per noms de carrers franquistesDarrerament la Paeria ha aprovat altres mesures en relació amb la memòria històrica. El 30 de juny el Ple de l'Ajuntament, a proposta de la Crida-CUP, va aprovar amb el suport de tots els grups, excepte el PP, la retirada de les distincions i honors concedits en el seu moment per la Paeria a una desena de persones vinculades amb la dictadura franquista, entre les quals antics governadors civils o els exalcaldes Juan Casimiro Sangenís i Francisco Pons. El 2009 ja va retirar la medalla de la ciutat a Francisco Franco. D'altra banda, al ple de l'estat de la ciutat del 20 de juny va prosperar la proposta d'ERC d'identificar les persones funcionàries municipals que van patir la repressió franquista per restituir la seva dignitat i donar-ne compte a les seves famílies.Encara queda, però, una polèmica pendent que fa referència al nomenclàtor de la ciutat. Després de l'estiu està previst que la Plataforma Lleida lliure de franquisme formalitzi als jutjats una demanda contra l'Ajuntament de Lleida per incomplir, suposadament, la Llei de Memòria Històrica davant la negativa del consistori de substituir els noms de nou carrers que queden a la ciutat dedicats a persones amb vinculació amb el règim. La demanda s'havia de presentar el 18 de juliol però no va poder ser perquè la Paeria no havia presentat tota la documentació que se li havia requerit judicialment. Al setembre s'haurà de fixar una nova data.Cal recordar que l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va manifestar la voluntat de la Paeria a substituir els noms de carrers dedicats a persones amb vinculació amb el franquisme sempre que els veïns afectats ho sol·licitessin de forma majoritària.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.