El digital dels que votaran #SíSí. N. 3816. Diumenge, 22 d'octubre de 2017 06:40 h


directe!cat


acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


Barcelonès doble fletxa Divendres, 6 d'octubre de 2017 12:53 h

Mor Subirats i Piñana, polític i periodista ebrenc i un dels redactors de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979

Fill Predilecte de Tortosa, va ser senador i diputat al Congrés del PSC, conseller del Tribunal de Comptes d'Espanya i magistrat del Tribunal de Comptes Europeu

ACN Tortosa.-El polític i periodista tortosí Josep Subirats i Piñana ha mort als 97 anys d'edat, a Barcelona, on residia. Subirats i Piñana va ser redactor i director del diari El Pueblo de Tortosa durant la República i la Guerra Civil i delegat de propaganda de la Generalitat. Va passar set anys a la preó de Pilats de Tarragona i en diferents batallons de penats. Va formar part d'ERC des dels anys 40 fins a l'inici de la Transició. El 1977 va ser escollit senador, després de presentar-se com a independent en la llista de l'Entesa dels Catalans i va entrar al PSC, un any més tard, amb la unificació socialista. Subirats i Piñana va ser membre de la Comissió dels Vint que va redactar l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1978 i de la Comissió dels Vint-i-un que va redactar el definitiu el 1979. Fill predilecte de Tortosa des de 2002, Subirats Piñana va ser també conseller del Tribunal de Comptes d'Espanya i magistrat del Tribunal de Comptes Europeu.

Josep Subirats i Piñana va nàixer a Tortosa l'abril de 1920 i va ser un important activista antifranquista durant la Guerra Civil i la Transició. La seva carrera periodística va començar amb només 14 anys, quan va entrar com a redactor al diari El Pueblo de Tortosa, fundat per Marcel·lí Domingo, i del qual en va ser director entre 1937 i 1938. A partir de llavors va ser designat com a delegat de Propaganda de la Generalitat ja que era el secretari de l'Associació de Premsa de Tortosa. Al final de la guerra va ser mobilitzat per l'exèrcit republicà i va ser capturat per les tropes mores al front de Vilalleons. A Vic, on va ser traslladat va ser empresonat, el van condemnar en un consell de guerra sumaríssim a cadena perpètua. Va passar set anys a la presó de Pilats de Tarragona i en diferents batallons de treballs forçats. El 1944 se li va commutar la pena i va quedar en llibertat.Un cop alliberat l'estiu de 1945, va reprendre la seva tasca periodística formant part del consell de redacció de 'La Humanitat' i dirigint el diari clandestí 'Ara' entre 1946 i 1947. Subirats i Piñana es va formar, llavors, com a intendent mercantil i censor jurat de comptes i es va doctorar en Ciències Econòmiques. La trajectòria políticaÉs a partir dels anys quaranta quan comença la seva activitat política. Va ser militant d'ERC durant tres dècades, partit del qual va ser membre del Consell Executiu el 1976 però el va abandonar per disconformitat amb la política d'aliances durant la Transició. El periodista tortosí comença en aquell moment la seva trajectòria política socialista. Va ser escollit senador el 1977 per la circumscripció de Tarragona el 1977, com a candidat de l'Entesa dels Catalans que s'unifica més tard com a PSC. Subirats va ser un dels representants polítics designats per redactar l'Estatut d'Autonomia català de Sau. També va ser vicepresident de la comissió de pressuposts del Senat, des d'on es va oposar al minitransvasament de l'Ebre, aprovat el 1981 amb la majoria absoluta d'UCD. L'any 1982 va ser elegit conseller del Tribunal de Comptes d'Espanya i entre 1986 i 1994, magistrat del Tribunal de Comptes Europeu, del qual va ser degà. El polític tortosí va ser també president del Consell del PSC a les Terres de l'Ebre. Subirats i Piñana va exercir com a professor de Política Fiscal d'Empresa a la UAB i va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili el 2004, coincidint en el 25è aniversari de la Constitució. Va rebre també la Medalla del Mèrit Constitucional, la Gran Creu del Mèrit del Gran Ducat de Luxemburg i la Creu de Sant Jordi.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.