El digital dels que votaran #SíSí. N. 3847. Dimecres, 22 de novembre de 2017 19:18 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Dijous, 19 d'octubre de 2017 14:34 h

Defensors dels drets humans reiteren que la policia espanyola "va seguir un patró" l'1-O per "fer por"

Advocats i activistes denuncien que l'objectiu final no era endur-se urnes o tancar col·legis i que les entitats ja han detectat més de 300 lesionats a Barcelona

ACN Barcelona.-Entitats defensores dels drets humans han reiterat aquest dijous que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van actuar el diumenge 1 d'octubre "seguint un patró" únic i determinat prèviament per tal de "fer por" als concentrats davant dels col·legis electorals. L'actuació policial, que han considerat desproporcionada i fins i tot delictiva, ha provocat danys físics i psicològics a centenars de persones. Els advocats han anunciat que inicialment portaran sis casos directament als jutjats, però demanen una investigació internacional independent i no descarten arribar als tribunals europeus.

La plataforma Defensores, que inclou la Federació Catalana d'ONG, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, el centre Irídia per la defensa dels drets humans i l'ONG No Violència Activa (Novact), ha presentat l'informe elaborat a partir del prop d'un centenar d'observadors que van poder desplegar aquell diumenge i de la informació que els ha arribat després. Entre finals de setembre i el 7 d'octubre 70 observadors, 20 coordinadors i 30 psicòlegs han recollit informació sobre 302 persones ateses en centres mèdics, 110 persones ateses per ells a Barcelona i 154 persones que han contactat amb ells per aportar-los informació sobre actuacions policials irregulars. En total tenen informació de 50 dels 90 col·legis electorals on van actuar la Guàrdia Civil o la policia espanyola, 16 dels quals a la ciutat de Barcelona.La campanya ha recollit l'adhesió de 235 entitats, 14 de les quals espanyoles i 58 internacionals, així com més de 2.000 individuals.La informació rebuda l'han recopilat a través dels observadors directes o de persones que han pogut verificar la seva versió. Durant la roda de premsa han mostrat imatges gravades per un observador acreditat sobre l'actuació a l'escola Dolors Monserdà de Vallvidrera, a Barcelona. Cap a les 12 del migdia una trentena de furgonetes i vehicles la policia espanyola van arribar al centre traient per la força els concentrats asseguts amb resistència passiva davant de la porta. En les imatges es poden veure cops en zones vitals o pressió de la mandíbula de baix a dalt, així com arrossegaments per terra. La plataforma ha recollit diversos testimonis, així com informació i descripció de les lesions de dues víctimes identificades. Els testimonis expliquen que es van produir cops violents a la cara, estirada de cabells, cops de puny i cops de porra.En altres col·legis es van detectar per part de la policia puntades de peu a òrgans sexuals, l'ús d'elements punxants no visibles, que podrien ser 'kubotans', ús de botes de punta rígida, cops deliberats a la cara, els ulls, nas, boca o ronyons, estirades d'orelles i cabells, pressió de la mandíbula i agressions sexuals físiques o verbals a dones, amb expressions humiliants, de mensypreu o vexatòries de caire sexual. Defensores té constància d'almenys dues agressions sexuals.També denuncien que les càrregues es van fer sense avís previ i sense mostrar cap ordre judicial o identificació. Es van usar porres extensibles, gas lacrimogen i bales de goma llençades a curta distància i cap a parts vitals del cos.L'informe s'elevarà a instàncies catalanes, espanyoles i internacionals com l'ONU, el Consell d'Europa, la Unió Europea, l'OSCE, el Defensor del Poble i el Síndic de Greuges, a més dels jutjats i tribunals pertinents com el dels Drets Humans d'Estrasburg. De fet, les denúncies poden ser per delictes penals contra agents concrets i per vulneració de drets humans contra l'estat espanyol. A més, es demanarà que es faci una investigació internacional neutral.A banda de les actuacions policials l'1-O també es denuncien irregularitats judicials, atacs al dret de defensa, a la privacitat per la interceptació de comunicacions i correspondència, registres domiciliaris sense garanties, vulneració de drets i llibertats com la d'expressió, reunió, informació i premsa. De fet, el Grup de Periodistes Ramon Barnils està recopilant dades de vulneració de la llibertat de premsa, per l'entrada policial en mitjans o fins i tot agressions a periodistes.Segons l'advocat acreditat davant la Cort Penal Internacional Jordi Palou-Loverdos, l'actuació de l'estat s'emmarca en el que s'anomena 'lawfare' o utilització extralegal, indeguda, extralimitada o abusiva de recursos jurídics per a finalitats de persecució política. També es qualifica de 'rendició irregular' i altres formes anàlogues de procediments policials, administratius i parajudicials extralegals o d'evitació d'aplicació de la normativa internacional sobre drets humans. Aquestes acusacions van contra els cossos policials espanyols, però també contra la fiscalia, a qui acusa de manca de seguretat jurídica, inobservança dels principis d'intervenció mínima del dret penal.Palou-Loverdos ha lamentat que mentre que actualment ja es coneixen les ordres orals i escrites que van donar els Mossos d'Esquadra, es desconeixen quines ordres tenien els guàrdies civils i policies espanyols antiavalots. Així, tant ell com l'advocada d'Irídia Anaïs Franquesa, consideren que l'objectiu de la policia no eren les urnes o els col·legis, sinó crear "pànic", ja que hi va haver molt poques detencions, molts contusionats i en alguns llocs no es van endur totes les urnes que hi havia. A més, l'actuació policial va ser molt més contundent al matí que a la tarda i en alguns centres es van agredir els concentrats no només per entrar sinó també en sortir. "Si l'objectiu haguessin estat les urnes o els col·legis, el dispositiu s'hagué dissenyat i fet de manera molt diferent", creu Franquesa. Per això, exigeixen dimissions, disculpes i investigacions judicials.La psicòloga del centre Irídia, Irene Santiago, explica que la intervenció policial volia usar la por com a forma de repressió, "es pretenia fer un dany psicosocial", per generar desconfiança, dolor, angoixa, estrès. Això ha provocat en alguns afectats pèrdua de memòria, por a sortir al carrer o acostar-se a col·legis electorals i pànic a la policia.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.