directe ! a La República. N. 4029. Dijous, 24 de maig de 2018 02:37 h


directe!cat


acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Dijous, 26 d'abril de 2018 19:30 h

El CGE veu inconstitucional la investidura a distància però avala les reunions telemàtiques d'òrgans col·legiats

El consell tampoc dona el vistiplau a la modificació de la normativa pel procediment de lectura única

ACN Barcelona.-El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha conclòs que la reforma de la llei de Presidència per permetre la investidura a distància vulnera la Constitució i l'Estatut però avala les reunions a distància d'òrgans col·legiats. El CGE ha emès el seu informe aquest dijous, a petició de PSC-Units i Cs. El text estableix que l'article primer de la proposició de llei que afegeix un nou paràgraf a l'article 4.2 de la llei de presidència per permetre el debat d'investidura sense la presència del candidat a la sala de plens, regula una matèria "que està reservada al Reglament i, en conseqüència, vulnera els articles 58 i 67.2 de l'Estatut" i el 23 de la Constitució. D'altra banda, considera que "no compleix els requisits de naturalesa ni de simplicitat exigits pel Reglament per poder ser tramitada i aprovada pel procediment legislatiu excepcional de lectura única". Tot i això, assegura que no és inconstitucional l'article sobre les reunions a distància dels òrgans col·legiats però demana la seva "reformulació" per tal d'"esclarir el quòrum necessari per a la vàlida constitució de les sessions del Govern que incorporin mitjans telemàtics". El Consell de Garanties Estatutàries és un òrgan consultiu, per la qual cosa els informes que emet no són vinculants.

En primer lloc, el CGE afirma que l'article primer de la Proposició de llei "contradiu" la separació entre el Reglament del Parlament i la llei de la presidència "en atribuir a la llei la regulació de matèries que integren l'àmbit reservat al reglament parlamentari". En aquest sentit, defensa que el procediment a través del que la cambra debat i vota la investidura del candidat proposat "només pot ser regulat per la cambra mateixa" i afegeix que més encara si es considera que aquesta regulació "forma part del nucli essencial de la funció representativa atribuïda als diputats". Rebutja també que el candidat pugui presentar el programa de govern per escrit perquè l'article 149 del reglament "exigeix una presentació oral" quan diu 'el candidat presenta, sense limitació de temps, el programa de govern' o 'el candidat pot fer ús de la paraula tantes vegades com ho demani', així com el fet que mencioni que hi ha un 'debat'. "Aquest debat no podria realitzar-se amb una presentació del programa feta per escrit en absència del candidat. Per bé que el text de la Proposició de llei manté silenci sobre aquesta qüestió, sembla clar que el procés d’investidura es limitaria a la remissió de l’escrit del programa als diversos grups parlamentaris per qualsevol dels mitjans possibles (fins i tot, per correu electrònic)", argumenta. En el cas que pugui ser fent servir mitjans telemàtics, el CGE afirma que el Reglament "no preveu actualment la utilització d'aquests mitjans per a la investidura ni tampoc per a la celebració d'altres debats" per la qual cosa les normatives que hi ha sobre tecnologies de la informació, per exemple pel vot telemàtic, "no resulten aplicables, ni tan sols per analogia, al procediment d'investidura". Afegeix un segon raonament, afirmant que l'aplicació d'aquests mitjans al procediment d'investidura "només seria vàlida si el Parlament mateix n'introduís la regulació corresponent al seu reglament". Sobre aquest aspecte, diu que es podrien fer servir els mitjans telemàtics en casos "molt excepcionals" i estaria limitada a "situacions de malalties o de determinades incapacitats que, de manera provisional, impossibilitessin el candidat o candidat a la presidència per a l'acte d'acudir físicament a l'hemicicle durant el període de temps en què s'ha de produir el debat i votació" però que "sí que estigués en plenes condicions d’escometre de forma remota o telemàtica la presentació del programa de govern i el debat subsegüent amb la resta de membres de l’Assemblea legislativa". En tot cas, afirma que hauria de ser el reglament el que inclogués aquesta opció per a supòsits "acotats per causes objectives i taxades". Per tot això, el Consell conclou que el nou paràgraf a l'article 4.2 que permetria la investidura a distància "envaeix una matèria que està reservada al Reglament i vulnera els articles 58 i 67.2 de l'Estatut". Assegura que l'articulació és "manifestament inconstituiconal i antiestatutària perquè facilita una aplicació de la norma que escapça el contingut nuclear i substantiu del procediment d'investidura" i "perjudica" a la resta de diputats, per no poder debatre o interactuar així com a "rebre i percebre directament la seva comunicació, verbal i no verbal, del programa e Govern i les subsegüents rèpliques". En aquest sentit, reconeix que tot i que la majoria té el dret de proposar candidat, la resta de membres de la cambra tenen "el dret que es dugui a terme el preceptiu debat d'investidura –i a participar-hi-, i que aquest se substanciï no de qualsevol manera o en un format no regulat pel Reglament sinó de forma completa i amb totes les garanties". Més enllà dels aspectes procedimentals, el Consell afirma que comparteix el "parer general" de l'informe dels lletrats del Parlament, la resolució del Tribunal Constitucional i l'informe del Consell d'Estat al respecte en considerar que escollir president és "el debat parlamentari més important d'una legislatura" i, per tant, el candidat "ha d'estar en condicions de realitzar i completar amb plenitud el debat d'investidura, en el marc de les normes que regulen i ordenen l'activitat parlamentària que és eminentment presencial". El CGE diu que "s'ha de descartar qualsevol fórmula que desvirtuï el caràcter 'intuitu personae' del procediment d'investidura", com és la delegació, que sí que veu possible en el 'ius in officium' per no exigir "ineludiblement" la participació directa del diputat, com és el cas de vot. Sobre el fet que el president pugui no ser-hi a Catalunya, el CGE estableix que "l'exercici ordinari de les funcions del titular de la presidència requereix ineludiblement la seva presència a Catalunya i, si es donen les causes previstes, s'ha de procedir a la seva suplència o delegació de funcions". Considera també que el president "ha de poder exercir ordinàriament les funcions que li atribueix l'Estat amb proximitat territorial i de manera visible per als ciutadans". Reunions col·legiades a distànciaPel que fa a l'esmena que introdueix les reunions d'òrgans col·legiats a distància, el CGE entén que "és respectuós amb el bloc de la constitucionalitat" i és "esatutàriament legítim i fins i tot recomanable des del punt de vista de la política legislativa admetre que en el cas que algun membre del Govern des la Generalitat no pugui estar present físicament a les reunions d'aquest òrgan a la seva seu pugui intervenir-hi a distància per tal de manifestar les opinions i els vots". Tot i això, exclou els membres "que són fora de Catalunya, ja que en aquest cas s'aplica el règim de suplència" prevista a l'Estatut.Afegeix però que seria necessari aprovar una normativa específica "que disciplini la forma en què s'han de desenvolupar aquestes sessions". "És a dir, es pot articular el funcionament del Govern per mitjans electrònics sempre que, reglamentàriament, es fixin els criteris que permetin assegurar el contingut de les manifestacions, el moment en què aquestes es produeixen, la interactivitat i la intercomunicació entre els seus membres en temps real", esmenta. Així, recomana la "reformulació" per tal d'establir "de forma expressa" el quòrum necessari per a la vàlida constitució del Govern en les sessions que se celebrin a distància.No a la lectura únicaSobre la lectura única, el CGE defensa que aquest procediment "s'hauria de restringir a supòsits d'ampli consens entre els grups parlamentaris o de regulacions d'escassa entitat que hagin de ser aprovat per raó de l'interès general o d'afavoriment d'algun bé jurídic a través de l'acció normativa". Afegeix que "la circumstància de la urgència per si sola no pot esdevenir justificació per optar per aquesta via". En el cas que l'ocupa, el Consell recorda que la llei que es vol reformar afecta el desenvolupament bàsic de l'Estatut i, en concret, dos elements "tan substantius i rellevants" com son el procediment d'investidura del president i les reunions de Govern. Per als juristes, les lleis que afecten el desenvolupament de l'Estatut "no poden ésser aprovades ni reformades pel procediment legislatiu de lectura única" i per això afirma que aquest "no és apte per modificar aspectes nuclears de les lleis de desenvolupament basic de l'Estatut" sinó que és "incompatible". A més, citant doctrina, afirma que la lectura única no és "una opció gaire adequada en casos d'elevada sensibilitat social o política de la matèria en els quals es dóna una evident manca de consens mínim entre les forces parlamentàries". Per tot això no creuen que s'escaigui el concepte de naturalesa per poder ser tramitada per lectura única, com tampoc del de simplicitat: "la regulació d’aquests dos temes, el procediment d’investidura i el règim de funcionament en les sessions de Govern, requereix una formulació complexa i no esquemàtica".Tot i l'informe, que no és vinculant, l'ordre del dia del ple de la propera setmana inclou la reforma de la llei de presidència.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.