Amb l'anunci d'ETA d'abandonar la lluita armada des de molts sectors s'esperava que el govern espanyol respongués amb l'acostament dels seus presos al País Basc. Aquest matí, però, s'ha esvaït el dubte quan el ministre de Presidència espanyol, Ramón Jáuregui, ha dit que no es canviarà la política pentienciària i, per tant, no hi hauria cap acostament de presos abans del 20N, data en què se celebraran les eleccions a les Corts espanyoles. 'No correspon a aquest govern de prendre iniciatives a vint dies de les eleccions que donarà pas a un nou govern', ha sentenciat Jáuregui. El president del PNB, Iñigo Urkullu, entén, com bona part de la societat, que l'anunci d'ETA de cessar la lluita armada deixa buides de sentit determinades mesures d'excepcionalitat i, consegüentment, l'acostament dels presos hauria de ser un fet. Des del govern espanyol, però, s'ha descartat aquesta possibilitat. En aquest mateix sentit, Urkullu s'ha emparat en el punt 10 de la Declaració d'Ajuria Enea i ha apostat per la derogació de la Llei de partits per assegurar-se que totes les formacions polítiques puguin ser presents en els comicis. En les seves peticions, el líder del PNB també ha demanat que 'l'esquerra abertzale' se sumi al reconeixement de les víctimes.

Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) continuen la seva campanya per aconseguir l'oficialitat del català a la UE. Els tres eurodiputats han presentat una esmena conjunta a l'Eurocambra per reclamar el reconeixement de la llengua catalana aprofitant l'entrada de Croàcia a la UE. L'esmena es votarà tres dies abans del 20-N. 'Les possibilitats d'èxit depenen del suport dels altres grups parlamentaris', ha dit a l'ACN Junqueras, en una referència al PP i el PSC. Tremosa ha demanat que totes les formacions facin 'pinya' mentre Romeva ha admès que 'tot depèn' d'una 'voluntat política que fins ara han demostrat que no tenien ni el PP ni el PSOE'.

Milers de persones afins a l'esquerra abertzale s'han manifestat la tarda d'aquest dissabte pels carrers de Bilbao a favor de la pau, de la normalització política a Euskadi i el dret a decidir. Es tracta de la primera manifestació al País Basc després de l'anunci d'ETA del cessament de l'activitat armada. La capçalera de la marxa ha sostingut una pancarta amb el lema 'Euskal Herria vol una solució'. S'ha convertit en un acte de benvinguda i una mostra de suport per part de la població al nou escenari. La marxa l'han organitzada els signants de l'Acord de Gernika, Eusko Alkartasuna, Alternativa i Aralar. Els organitzadors han repartit unes pancartes que porten una clau dibuixada, que simbolitza que és la ciutadania qui ha d'impulsar la pau.