Política Última actualització Dimarts, 20 d'octubre de 2009 19:18 h

La PDD i SiP demanen al Parlament que reclami a l'Estat la capacitat de convocar referèndums

Amb el suport de les 74.826 signatures de la campanya 'Decideixo Decidir'

---

La Plataforma pel dret de Decidir (PDD) i Sobirania i Progrés (SiP) han demanat aquest dimarts al Parlament que reclami a l'Estat espanyol el traspàs a la Generalitat de la capacitat de convocar referèndums del seu àmbit competencial. Ara la Comissió de Peticions ha de resoldre quina via parlamentària dóna a la petició, que molt probablement serà traslladar-la als grups de la Cambra perquè decideixin la seva posició. ERC ho defensa, el PSC qüestiona l'oportunitat de la proposta en ple tràmit de la Llei de consultes, i per CiU és el moment 'idoni'.

La PDD i SiP van iniciar l'abril del 2007 una campanya de recollida de signatures titulada 'Decideixo Decidir' per instar el Parlament a demanar a l'Estat mitjançant una proposició de llei la transferència a la Generalitat de la capacitat per convocar referèndums de matèries de competència pròpia. Proposen fer-ho per la via de l'article 150.2 de la Constitució, que estableix que l'Estat podrà transferir competències a les comunitats autònomes mitjançant una llei orgànica. Josep Cruanyes i Oriol Munné (PDD), i Lluís Pérez i Elisenda Paluzié (SiP) han comparegut aquest dimarts al Parlament per defensar la seva reclamació, admesa a tràmit per la Comissió parlamentària de Peticions el gener del 2009. Defensen que és una iniciativa compatible i complementària a la Llei de consultes populars per via de referèndum, en tràmit parlamentari.

Una competència que va caure de l'Estatut del 30 de setembre

El projecte de Llei de consultes reserva a l'Estat l'autorització dels referèndums que proposi la Generalitat, tal com estableix l'Estatut en compliment de la Constitució. Però per la PDD i SiP, de la mateixa manera que el Govern ja ha dit que veuria amb bons ulls desenvolupar mitjançant l'article 150.2 de la Constitució les competències de l'Estatut que pugui retallar el Tribunal Constitucional, també seria vàlid recuperar la competència per convocar referèndums que reservava l'Estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre de 2005 en una disposició que fixava les competències que es transferirien per via del 150.2.

Pel president de la PDD, Josep Cruanyes, es tracta de 'refermar el dret de sobirania' catalana ara 'limitat' tant per la Constitució com, de retruc, per l'Estatut en establir que qui autoritza els referèndums és l'Estat. Per Cruanyes, que els ajuntaments puguin convocar consultes sobre competències pròpies sense demanar permís a l'Estat i no ho pugui fer el Govern, és la prova de l'intent de l'Estat de 'disminuir' les institucions catalanes i posar-les 'sota sospita'. Per Elisenda Paluzié, membre de SiP, el Parlament té l'oportunitat, atenent la seva petició, de 'reforçar' l'avenç en la democràcia participativa que suposa la nova llei de consultes.

La visió dels partits polítics

Si per la diputada del PSC Lídia Santos la iniciativa de la PDD i SiP és poc oportuna en plena tramitació de la llei de consultes, pel diputat de CiU Josep Maria Pelegrí precisament ara és el moment 'idoni'. Pelegrí s'ha compromès a estudiar amb el seu grup fins a quin punt la petició de les plataformes sobiranistes és 'compatible' amb el projecte de llei de consultes que tramita el Parlament. Santos ha reconegut d'entrada la 'complexitat' de la reclamació, que no veu oportuna en un moment en què es tramita una llei que reforçarà la democràcia participativa. Assegura que el fet que l'Estatut deixi clar que caldrà autorització de l'Estat per convocar referèndums 'blinda' la constitucionalitat del text. És més, per Santos, el límit no el marca la mateixa llei, sinó que 'el límit està en el model d'Estat' de manera que ja ha avançat que veu 'complicat, no dic impossible, una transferència d'aquest tipus'. A més, ha recordat que l'Estatut, amb els seus límits, el va aprovar el poble de Catalunya en referèndum.

La diputada d'ERC Patrícia Gomà ha explicat que ERC ja ha intentat en dues ocasions sense èxit, el 2001 i el 2006, que l'Estat transfereixi aquesta competència per via el 150.2. Malgrat això, ha compartit la petició, tot i que és escèptica sobre les possibilitats que avanci al Congrés. Ha corresponsabilitzat CiU que l'Estatut vigent no reservi per la Generalitat la competència de convocar referèndums a Catalunya, cosa que ha irritat Pelegrí. El diputat d'ICV-EUiA Francesc Pané s'ha compromès a traslladar la petició al seu grup i ha instat les plataformes sobiranistes a parlar amb els grups parlamentaris i a participar en la confecció de la Llei de consultes per aconseguir els seus objectius amb el 'màxim consens' per evitar 'fractures'.

En canvi, el PP i el Grup Mixt ho tenen clar. Pel PP una transferència d'aquest tipus s'hauria de fer via modificació de la constitució i no per via del 150.2, menys encara amb la sentència del Tribunal Constitucional pendent. El diputat del Grup Mixt José Domingo ha recordat que la sobirania rau en el poble espanyol i no en el català.

La Mesa de la Comissió de Peticions decidirà probablement dimarts que ve quina via parlamentària dóna a la petició. Tenint en compte que la Comissió de Peticions resol sempre per consens i en base a les intervencions dels grups d'aquest dimarts, tot apunta que la decisió serà traslladar la petició als grups parlamentaris perquè hi donin el tractament i la via que considerin oportuna.

---

Notícies relacionades