Política Última actualització Diumenge, 9 d'agost de 2009 06:00 h

L'Estatut compleix tres anys, però encara no camina

Saura valora el desplegament amb un 8,2 · ERC no vol posar nota · CiU hi veu un suspens

---

Aquest diumenge es compleixen tres anys des de l’entrada en vigor del nou Estatut. Tres anys en que s’han succeït les reunions entre la Generalitat i l’Estat espanyol amb l’objectiu de materialitzar els traspassos de les noves competències que el nou text confereix al govern català. Tot plegat en un clima tens per lentitud, la manca de voluntat política i per la tediosa espera de la sentència del Constitucional espanyol. El Govern fa un balanç triomfal d’aquests tres anys que Saura valora amb un notable alt, destacant el finançament, els traspassos de Rodalies i inspecció de treball com a grans fites. Més enllà dels dubtes pel finançament, també hi ha reserves sobre aquests traspassos que, per dir-ho de forma planera, són traspassos a mitges.

Traspassos a l'aire

La Comissió Bilateral Generalitat-Estat va tancar el 22 de juliol els traspassos de Rodalies i Inspecció de Treball, que estaran operatius l'1 de gener i l'1 de març del 2010, respectivament. Ara manca que Govern i Estat xifrin els recursos que acompanyaran el traspàs de Rodalies, una valoració que es farà a la Comissió d'Afers Econòmics abans del desembre de 2010. Cal recordar que, tot i que sobre el paper les Rodalies passin a mans de la Generalitat el 2010, el servei continuarà oferint-lo Renfe fins el 2012. En matèria de Treball, l'executiu català assumirà fins 284 inspectors i personal administratiu del Ministeri de Treball espanyol al Principat.

També es va anunciar com un gran èxit el traspàs de les competències de treball, com la gestió dels permisos a immigrants. A la pràctica, però, la sotsdelegada del govern a Barcelona, Monsterrat Garcia, va voler deixar clar que el govern espanyol tan sols transferirà a la Generalitat el 15% dels permisos. Així el Govern català únicament assumirà aquells permisos en què l’empresari ofereix un lloc de treball. La resta de permisos laborals, i també els relacionats amb la residència, els reagrupaments o els antecedents policials, seguiran en mans de l'Estat espanyol.

Valoracions d'extrems

Tant els partits com el Govern han valorat els darrers dies el desplegament de l'Estatut, la majoria ha optat per fer-ho utilitzant l'habitual paral·lelisme amb les qualificacions escolars. Les notes que han posat, però, resulten poc útils per al ciutadà ja que, un cop més, l'excessiu biaix partidista ha impedit una valoració serena. N'és una mostra l'extremisme de les posicions, el conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, com a responsable del desplegament el qualifica amb un notable alt després d'haver hagut de queixar-se en reiterades ocasions de la lentitud del procés i la falta de concreció per part de l'executiu espanyol. El PSC també ha fet un balanç a l'alça i ni més ni menys que per boca del president Montilla en l'acte de partit més multitudinari de l'estiu on es va tornar a posar damunt la taula el concepte de la Catalunya optimista utilitzat com a eslògan per Carme Chacón a les eleccions espanyoles per destacar la grandesa de l'acord de finançament. 

Aquestes actituds contrasten amb la valoració que en fa l'oposició. CiU suspèn radicalment el procés de desplegament de l'Estatut recordant que, tres anys més tard el text encara està pendent de que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) resolgui els recursos que mantenen la constitucionalitat del text en dubte. El secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) , Felip Puig, creu que la sentència pot 'tancar en fals la Transició' i que, un cop publicada, 'no resoldrà el problema de Catalunya ni del seu encaix ni la seva relació amb l’Estat espanyol' i creu que l'alegria amb què es podria celebrar aquest aniversari queda 'congelada' a l’espera del pronunciament del TC espanyol que pot 'desnaturalitzar' l’objectiu de més autogovern.

Qui s'ha mostrat més prudent ha estat Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) que en el seu moment va demanar el vot en contra del text en el referèndum i que ja constata que amb aspectes com el finançament s'han començat a veure alguns dels límits de l'Estatut.

---

Notícies relacionades