Terra Tremenda Dijous, 7 d'abril de 2011 05:00 h

Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus)

---

Bramant proclames falangistes i advocant l’enaltiment de Crist, dos individus, que poc entenen sobre què significa la llibertat d’expressió, van irrompre el dijous passat la sala tallers del TNC on es representava l’obra del dramaturg i director de Prats de Lluçanès, Josep Maria Miró, Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus).

I és que clar, a qui se li acut fer una obra de teatre que tracta la Sexualitat contraria, una de les quatre classes de perverses disposicions sexuals? I jo que em pensava que la lliure intervenció de l’element sexual en la vida social, la literatura i l’art que assolí la seva màxima expressió vs depravació a la civilització romano-hel·lenística ja havia estat exterminada quan el Cristianisme s’alçà com una muralla salvadora infiltrant una moral nova, sana i generosa en idees i costums… Doncs no. La nostra societat tediosa de tot, fa ostentació de vicis públicament i ens excita amb representacions plàstiques de temes obscens que podrien contribuir a despertar la curiositat malsana i fer-nos caure en lamentables vicis.

Amb una irreverència obscena, l’acció de Gang Bang es desenvolupa la nit abans de l’arribada del Sant Pare a Barcelona en un bar gai on es practica sexe i que per més inri es diu La Llum. Durant prop de dues hores conflueixen en escena els conflictes familiars i de valors dels psicòpates sexuals habituals (psicopatia sexual: conjunt d’inversions o perversitats i anomalies en les funcions dels òrgans sexuals) amb els dels peregrins que, per casualitat o premeditació, han fet augmentar considerablement l’aforament de l’antre de vici i perversió en qüestió.

I clar, que s’abordin certes pràctiques sexuals anormals i fora natura, que certs estaments intocables de la nostra societat es representin en l’obra com a participants actius de les mateixes i que tot això s’amaneixi amb un reguitzell de simbolismes i realitats dites amb la boca com una bústia ha fet aixecar molta polseguera. I a més d’un no li ha agradat haver d’espolsar-se el vestit.

Per acabar d’arrodonir-ho, l’obra porta per títol Gang Bang, que de fet, un cop vomitada la meva repulsa a tanta intolerància resclosida, és a on, també, volia anar a parar perquè em sembla un terme d’allò més tremendo. Literalment un gang bang es refereix a una banda que dispara. Aquesta expressió anglesa, que en filmografia pornogràfica és un gènere molt explotat, fa referència a una modalitat de sexe en grup on, a diferència de les orgies (tots amb tots i… com diria algun defensor de la causa dels dos agitadors: “marica l'últim”), és un sol home o dona el que interacciona sexualment amb un gran nombre d’homes, per torns o de forma simultània (quan és un home que s’ho fa amb dones, la pràctica s’anomena gang bang invers). Activitat d’aquelles que com més siguem més riurem i propensa a Records Guinness poc contrastats. Més o menys com el bukkake de l’orquídia vespa que comentava en JL de Vic a la columna de fa un parell de setmanes però amb la diferència que en aquest gènere el personal només ejacula al damunt de l’home o dona (normalment en el rostre) i, al final, l’ejaculat s’ho sol empassar.

I parlant d’empassar, a qui li hagi fet bola el tall que es prengui un got d’aigua que ajuda a fer baixar perquè, amb més gràcia o amb menys mordacitat de l’esperada (això que cadascú ho jutgi), l’espectacle continua representant-se amb tota normalitat. Per molt que pesi als dos salvadors de la moral i la virtut que a falta de pluges de sofre i foc utilitzaren unes quantes bombes fètides (i llançament de tamboret inclòs) per boicotejar, durant una estoneta i sense èxit, la Sodoma d’aquesta incòmoda representació. Se siente...





Laura Martinez Junyent
La Tremenda delits
latremenda@latremenda.net