Augmenta el tràfic de falsos medicaments per tractar problemes sexuals
Aquest dilluns es clausurava el Quinzè Congrés d’Andrologia i Medicina Sexual i Reproductiva a Palma de Mallorca. Una trobada eminentment tècnica de la qual em guardaré prou (d’intentar) explicar-vos gaire cosa. Bàsicament perquè que no em veig en cor de parlar sobre els darrers avenços científics i mèdics relacionats amb la medicina sexual, la reproducció i altres aspectes de l’andrologia, perquè no és l’objecte de la columna i perquè tampoc crec que la immensa majoria de vosaltres en sigueu públic objectiu (sense cap intenció de menystenir-vos).
Tot i així, un dels temes que s’ha debatut aquests dies i pel qual la comunitat mèdica ha manifestat preocupació ha estat l’augment del tràfic de falsos medicaments per tractar problemes sexuals com la disfunció erèctil*. Tema mundà del qual sí que goso, si més no, fer tertúlia una estoneta. Segons fonts policials (i la policia no és tonta...), el tràfic de medicaments falsos a través d’Internet està arribant a nivells comparables amb el tràfic tradicional de certs estupefaents. El fet que aquest tipus de delicte estigui castigat amb penes menors afavoreix que alguns grups criminals substitueixin el seu modus vivendi clàssic per les noves formes de delinquir que la tecnologia els brinda.Segons sembla, l’alteració de la funció erèctil és un trastorn que afecta un 19% de la població masculina (i un percentatge no quantificat que n’esdevé partícep inevitable) i és una malaltia procliu a l’automedicació. I és que anar a cal metge a manifestar una suposada pèrdua de virilitat en molts casos encara ens fa vergonya. És més ràpid i menys compromès passar el tràngol tot sol, patir-ho en silenci (com amb les morenes) i fer un clic a Internet. Perquè els subministradors i els senyors del PayPal no es quedaran amb la nostra cara. Perquè portar-ho en l’anonimat potser ens alleuja els sentiments de baixa autoestima.
Així que aquestes xarxes malfactores de la pena aliena (que tampoc són tontes) han ensopegat amb la seva gallina del ous d’or. Reinventar-se o morir. Però les falsificacions encara no estan del tot polides i, en el millor dels casos, els fàrmacs fraudulents no provoquen l’efecte desitjat. Però també n’hi ha que poden representar un greu perill per a la salut. En ocasions, s’empren mitjans tan rudimentaris per a la seva fabricació com acolorir les pastilles amb pintura tòxica per tal d’aconseguir el to blau de la viagra original. Si ja existeix la remota possibilitat que prenent-ne de les oficials puguem patir curioses alteracions cromàtiques en la visió i veure-hi en color blau, imagineu-vos amb les falses... Amb una mica de sort l’empalmada no et dura més de 24 hores i pots barrufar com un boig amb la Neytiri d’Avatar. Clar que també és de color blau en Triqui de Barri Sèsam i en Soly de Monstruos. I ja sabeu que sempre plou sobre mullat...
Sempre s’ha dit que de la història se n’ha d’aprendre i encara que a l’època no existís Internet ni el tràfic de falsos medicaments, també patiren les conseqüències d’efectes adversos el Marqués de Sade i al seu company d’orgies i sodomies, el fidel lacai Latour amb la Cantàrida**, viagra de l’època. En un viatge a Marsella contractaren a varies barjaules per celebrar una festa (diguem que no de pijames exactament), i el marquès no va afinar en la dosificació de cantaridina que els hi aplicà. Les senyores no es posaren més alegres, ans al contrari, emmalaltiren i tingueren durant uns dies un peu a l’altre barri. A Sade el vàren detenir, l’acusaren de sodomia i enverinament i el condemnaren a la pena de mort.
D’en Ferran el Catòlic també es diu (males llengües, segur) que s’automedicava. Hi ha històries que relacionen la seva mort amb l’ús i abús de la Cantàrida. Es veu que la seva muller era trenta sis anys més jove. Digues-li tonto...
En fi nois, que els invents per a la Coca-Cola. Que és l’especialista qui ha de diagnosticar i receptar i no compto que, tot i les retallades a la Sanitat Pública, us trobeu amb cap versió polonesa del Doctor Caparrós a la consulta.
*Disfunció erèctil: fa referència a la dificultat per assolir i/o mantenir una erecció suficientment ferma per aconseguir una relació sexual satisfactòria. El terme “disfunció erèctil” ha substituït el terme més tradicional “impotència”, que és inespecífic i tendeix a associar-se amb estigmes pejoratius. Si en voleu saber més podeu tornar a llegir l’article de la Dra. A. Puigvert.
**Cantàrida: escarabat endèmic dels boscos de freixes del centre de la Península Ibèrica i també conegut com la mosca espanyola. D’ell s’obté un alcaloide anomenat cantaridina que té una important qualitat vesicant i que, aplicat en dosis controlades – una sobredosi pot arribar a ésser letal - , dilata els vasos sanguinis, produint inflor - en l’home, erecció prolongada – i una major percepció nerviosa en la zona on l’epidermis ha rebut l’emplastre. Fou l’afrodisíac més poderós de la història de la humanitat fins a l’aparició de la viagra.

Laura Martinez Junyent
La Tremenda delits
latremenda@latremenda.net




