El món en directe Dissabte, 27 de juny de 2009 06:00 h

El discurs feminista japonès

Les dones s’estan emancipant també al Japó, una cultura mil·lenària on la figura femenina sempre ha estat, com en moltes altres, relegada a un segon pla. La presència femenina en la historia del Japó ha estat més aviat escassa, poques són les emperadrius que han governat aquest país i entre les personalitats femenines més famoses destaquen sobretot les escriptores del període Heian, com Murakami Shikibu o Sei Shonagon, però fins l’actualitat poques dones han aconseguit sobresortir en un país més aviat masclista.

En les últimes dècades, però, la veu de les dones s’està fent sentir i estan començant a decidir per elles mateixes. El fet que la cort s’estigués plantejant, amb més pena que glòria, canviar les lleis i que la filla del príncep hereu pogués arribar a governar un dia el país del sol naixent, és només un reflex dels petits canvis que les dones estan duent a terme en la societat japonesa.

La família japonesa sol girar al voltant de la figura del marit, ell és el que treballa i la dona sol ser l’encarregada de tenir cura dels fills, la casa i administrar els diners. Sovint, el fet de casar-se per una dona significa la fi de la seva llibertat, ja que sol deixar el treball per encarregar-se de la família. Si bé és cert que un cop els fills són més grans es poden tornar a incorporar el treball, és bastant difícil i es limiten a fer jornades de poques hores que els permetin seguir tenint cura de la casa. Això ha comportat que l’edat de casar-se i tenir fills al Japó s’hagi anat endarrerint, ja que moltes dones es neguen a sortir de la universitat i tancar-se un altre cop a casa, sinó que volen tenir una vida independent, assolir un cert nivell econòmic i gaudir d’uns anys de llibertat que el matrimoni no els permetria, més o menys com va començar a succeir fa uns anys a Occident. Fins fa poc, ser soltera al Japó a partir de certa edat no era vist com una cosa positiva. De fet, les noies de més de vint-i-cinc anys que no tenien parella se les anomenava “Christmas Cake”; és a dir, eren literalment comparades amb un pastís de Nadal, que a partir del dia 26 de desembre ja comença a estar passat.

Un clar indici d’aquesta “revolució” femenina el tenim en l’escriptura políticament correcta. Fins fa poc el terme dona (?) s’escrivia amb una línia horitzontal traspassada perpendicularment per dues línies verticals. Fa uns quants anys, les feministes del Japó van alçar la veu en contra de la forma d’escriptura d’aquesta paraula, ja que consideraven que si les dues línies verticals traspassaven l’horitzontal la dona tenia banyes i, per tant, era comparada amb un dimoni. Actualment, en la majoria d’ordinadors, llibres i textos, el terme s’ha canviat i només una de les ratlles verticals traspassa l’horitzontal.








Mariona Torras. Llicenciada en traducció i interpretació a la UPF i actualment resident a Tokio. Especialitzada en Estudis d’Àsia oriental, concretament en la branca de Japó. Aquest any, està d’intercanvi a la universitat Tokyo Gaigo Daigaku per aprofundir en els aspectes de la cultura i la política japonesa