Por a viatjar aquest estiu
Aquests dies he tingut una amiga canadenca a casa. Com sempre i com tot convidat nord-americà, ha gaudit com mai del menjar, del clima, de la gent i del paisatge. Però durant to el viatge hi ha hagut una obsessió constant: la grip A.Ja abans de venir, la preocupació era absoluta: quants morts, si hi havia molt contagi, que si anàvem per Barcelona no agaféssim el metro... La esquizofrènia era tal que vaig començar a sentir la paranoia al meu cos.
Aquí, almenys, a l’Estat espanyol, la por s’ha apaivagat després que els mitjans de comunicació hagin baixat el nombre de notícies sobre la grip A i, sobretot,és important el fet que els últims esdeveniments que es van succeint ja no són de portada. També, com a bona societat del consum que som, aquesta ja no és una noticia nova i per tant no ens atrau, per entendre’ns, ens hi hem acostumat o ja no és moda informativa.
Sembla ser que a nord Amèrica no. Canadà, com m’explicava la meva amiga, n’és un exemple: A partir del passat 14 de juliol, el govern canadenc exigeix visa als ciutadans mexicans. Aquesta decisió, presa pel ministre canadenc de la ciutadania, la immigració i el multiculturalisme, Jason Kenney, té per objectiu limitar el nombre de sol·licituds d'asil.
Ella, la meva amiga, patia per si agafava el més mínim refredat. No fos cas que després no pogués retornar al seu país! Si plovia, corrents a sota sostre!
Ara, el meu cunyat se’n va a Xile. Ell és d’allà i té la mateixa por. Els casos al seu país són moltíssims i, a més, en aquest país ara és hivern, un fet que facilita la propagació del virus.
Jo aquest estiu també vullf er un viatget i, entre els uns i els altres, gairebé me n’han tret les ganes! Sense dubte aquest és l’estiu de viatjar amb por.
Frederic Sabartés




