La invasió de les faveles a Rio de Janeiro
Rio de Janeiro, coneguda com la ciudade meravilhosa, sembla cada dia menys meravellosa. Les xifres i elements negatius no deixen d’augmentar. L’últim record que ha sortit a la llum és que ja és la ciutat de les mil faveles. Exactament, en són 1.020, segons les xifres de l’Institut Municipal Pereira Passos (IPP). I 19 d’aquestes han aparegut en només un any.L’aparició de noves faveles gairebé per art de màgia demostra que aquests barris improvisats i pobres s’estan estenent per tota la ciutat. Abans, gairebé només estaven situats en els anomenats “morros”, els turons que envolten la ciutat. Però avui envaeixen tots els espais lliures, com si es tractes d’una taca d’oli que es desplaça sense fre. Entre 1999 i 2008, les faveles han ocupat uns 3.400 milions de metres quadrats que han usurpat directament a la ciutat, en la seva totalitat zones verdes, que les autoritats han estat incapaces de preservar.
Les faveles, i aquesta és una tendència que també va en augment, són importants fonts de violència, no pels seus habitants, que en la majoria dels casos, són gent honrada que es dedica a fer els treballs de casa de les famílies de classe mitjana, sinó perquè en molt poc temps es converteixen en nius de narcotràfic, ja que dins de les faveles no compte la llei de fora.
Els habitants de les faveles pateixen bàsicament tres tipus de violència. Per una banda la dels narcotraficants i venendors de la droga, que recluten joves, gairebé com a soldats. En segon lloc, per les milicies, que pretenen imposar la llei per la seu compte i normalment són expolicies o exnarcotraficants. I en tercer lloc, la dels policies que de tant en tant entren a les faveles sense avisar i fan importants matances, que acaben costant la vida d’innocents, malgrat que el que volen és atrapar als narcos. En definitiva, els més perjudicats són els habitants honrats de les faveles que pateixen la violència des de molts punts diferents. Hi ha dos pel·lícules que mostren amb molta fidelitat i cruesa la vida a dins de les faveles i en especial aquests tres tipus de violència: Es tracta de Ciutat de Déu de Fernando Meirelles i la contundent Tropa d’elit, que explica com són els cossos paramilitars que entren a aquestes barriades.
Més xifres
Per altra banda, un estudi publicat aquesta setmana de l’Institut Brasiler de Geografia i Estadística revela que si es manté l’actual escalada de violència hauran mort 33.504 joves al Brasil entre 2006 y 2012. Una dada que equival a 5.000 morts violentes a l’any de persones amb una edad entre 12 i 18 anys.
També en això, Rio de Janeiro és la ciutat líder del país. El major nombre de joves morts de forma violenta es preveu que serà a la ciutat carioca, on poden arribar a morir uns 3.423 joves fins el 2012, el que representa un 10% del total. Un índex tres vegades més elevat que Sao Paulo, malgrat que la ciutat paulista té gairebé el doble d’habitants.
Per ara, doncs, les diferents iniciatives dels governs per introduir la legalitat al cor de les faveles han fracassat. L’executiu de Lula n’ha tret diverses, des de legalitzar les barraques i fer-les constar en el sens fins als diversos programes d’ajuda econòmica com el programa Fam Zero o el Bossa família, en què les famílies reben una ajuda a canvi que els seus fills vagin diàriament a l’escola.
En definitiva, les faveles segueixen el seu pas ferm envaint una de les ciutats més boniques del món i convertint-la al seu pas en una de les més perilloses del planeta.

Jordi Vera Garcia és periodista
Visions do Brasil




