Terra Tremenda Dijous, 2 de juny de 2011 10:56 h

La perversa insatisfacció corporal

---

Surts de la dutxa amb la pell encara humida. El fil d’aigua que baixa per un dels flocs dels cabells ressegueix la sina i pren el camí fàcil de la canalera ajudant-lo a agafar embranzida. Es frena lleugerament en arribar al ventre i perd força quan el melic li despista el camí. Continua el seu descens i es divideix. Una part fa un recés al pubis, l’altra baixa per l’engonal, passa per la cuixa i en arribar al repanxó del genoll cau al buit: Cloc! Com la gota malaia i a un tempo rítmic (cloc!, cloc!, cloc!) vas deixant al terra l’evidència que qui va dir que l’oli hidratant s’havia d’aplicar amb la pell mullada devia tenir a sa mare pendent i corrents darrere seu amb la baieta.

De puntetes i fent saltirons com una daina, arribes al petit espai que queda entre l’armari i els peus del llit (i que tu en dius vestidor) i com el psicòpata segrestador del Silenci dels anyells comences el ritual de posats ridículs davant d’un mirall que no et diu gairebé mai que ets la més bonica del regne. T’agafes els pits amb les dues mans i els estrenys entre si mentre els fas el test de tonicitat. Te’ls mires de costat tot buscant una bona perspectiva per poder valorar si com deia Einstein la gravetat empeny a la teva magnitud tensorial cap al terra. I sí, tenia raó. I l’empeny a marxes forçades.

Amb moviments circulars (diuen que millora l’efecte tensor) comences a oliar-te les dues magnituds que sempre has pensat que eren poca cosa, que t’han obligat a prescindir de les peces amb escot paraula d’honor i que tampoc t’ho posen gens fàcil a l’hora de practicar arts masturbatòries amb denominació d’origen cubà. Les teves màquines de fricció (dits) baixen cap als malucs (ara amb moviments ascendents perquè també diuen que milloren la cel·lulitis) i s’aturen. El que havia començat com un moment íntim d’agraïment al cos es va transformant en una cerca compulsiva de qualsevol element que distorsioni la teva imatge corporal. La imatge que t’agradaria tenir, en el fons.

Amb els dits et pinces la carn, suposadament sobrera, de la cintura; contraus els glutis i tens la impressió que més que pell d’albercoc tot plegat tira a la dels cítrics; dimensiones la papada; mesures el balanceig de l’avantbraç; analitzes de prop les marques de saviesa (i les de simpatia) i detectes un pèl orfe a l’entrecella que executes sense pietat. Et queda poc més de mitja hora per la cita que promet (a priori) ésser el polvo de l’any i la insatisfacció corporal va in crescendo. Immersa en un voraginós cercle viciós d’absurdes inseguretats, et qüestiones, fins i tot, si la depilació brasilera (justeta, certament) que t’has fet delatarà les ganes d’enllitar-te a la primera cita. I si això passa, si pensarà que vas molt faltada o que ets una sortida. O res de tot això. O tot una mica...

A tot això, fot-li “h” amb l’operació biquini. No en tens prou amb l’autopercepció destructiva de sèrie que, durant uns mesos, l’hauràs d’exhibir i compartir amb la resta de mortals. I no de qualsevol manera, amb els valors de l’ICM (índex cintura-maluc) i els IMC (índex massa corporal) totalment equilibrats, tonificats i bronzejats.  

No sé jo, però potser comença a ser hora que tots plegats ens deixem de collonades i que aprenem a reconduir uns estàndards de bellesa tan difícils d’assolir per la majoria de mortals i que, sovint, ens aboquen a la frustració. Si més no, per una qüestió de salut i qualitat sexual. Perquè els estudis suggereixen que amb una autopercepció positiva dels nostres atributs físics som persones sexualment més satisfetes. Tant les que ens fa patir que fent l’amor ens pengin els pits com els que amaguen panxa mentre es rasuren les cames.





Laura Martinez Junyent
La Tremenda delits
latremenda@latremenda.net