El món en directe Dissabte, 15 d'agost de 2009 06:00 h

Italian gigoló

Silvio Berlusconi és un home amb mil recursos. En els últims anys una de les seves frases preferides ha estat “jo també…”: segons el tipus de públic que tenia davant deia d’haver estat, també ell, una mica de tot: mestressa de casa, cantant, paleta, etc.
Ara, gràcies a la publicació de les interceptacions telefòniques de l’escort Patrizia D’Addario, sabem que Berlusconi és també un gigoló digne de Julian Kay.

Fa una setmana, la web del setmanari l’Espresso va publicar les registracions d’algunes de les seves trobades amb el primer ministre que, al mateix temps que proposava el Día de la Família, es trobava amb més prostitutes. Aquí teniu el web on podeu escoltar els audios originals i les transcripcions en italià.

Tradueixo tot seguit els més “originals”.

Llegenda:
SB: Silvio Berlusconi
PDA Patrizia D’Addario
GT: Gianpaolo Tarantini, l’amic de Berlusconi que l’ha posat en contacte amb Patrizia


Octubre de 2008. Aband d’anar a Palazzo Grazioli Gianpaolo Tarantini i Patrizia es posen d’acord sobre la vetllada a casa del premier

GT: Doncs ...
PDA: volies parlar amb mi?
GT: no volia parlar, volia dir-te... que a un quart de deu us passa a recollir el xofer i anem cap allà ...
Noia: anem cap allà… després si ell decideix t’hi quedes….
PDA: ...i mil per la vetllada.
G: Mil ja te’ls n’he donat ara… després si et quedes amb ell…ell et fa el regal…ah….mira que ell noel fa servir el preservatiu….eh
PDA: Però això no es fa sense preservatiu... com ho faig per a fiar-me’n?
G: Però... és Berlusconi ...
PDA: Però tu qui ets? Mira que... saps quanta gent s’ha quedat ...
G: Saps quantes proves fa ell?
PDA: Ho sé, però... saps... per nosaltres les dones és també més maco... vull dir ... però sentir una cosa com aquesta ...
G: Tu decideixes, però ell no t’agafa com escort, ho entens? Ell et pren com una amica, que he portat...


És el matí del 5 de novembre. Obama és el nou president dels Estats Units, Silvio i Patrizia esmorzen a Palazzo Grazioli.

PDA: Perdona (era al lavabo)
SB: Llavors, com estàs?
PDA: Jo bé. I tu?
SB: Tranquil. Llavors, prenem cafè o te?
PDA: Te
SB: Jo marxo, tu llegeix el diari
PDA: Què prenc?
SB: Hi ha de tot i més
PDA: Saps? És molt dolç. I la tisana era super dolça.
SB: Vés per on perque no el giro, perque m’estan fotent amb això.
PDA: La mel no és sucre

PDA: Quin mal, al principi m’has fet molt de mal
SB: Però què dius! No és veritat!
PDA: T’ho juro, molt de mal al principi
SB: Em vols dir el seu cognom?
PDA: Sí, és un cognom famós. Hi ha una gran empresa que en fa publicitat, un gran ginecòleg.
SB: (llegeix una targeta?) D'Addario?
PDA: Sí, no és tant normal....
SB: D'Addario...

Els “consells” de Silvio

PD: Un jove ja s’hauria corregut en un segón. Saps, vull dir, s’hauria corregut...Els joves tenen moltes pressions...
SB: Si m’ho permets (...) el problema segons crec ve de família.
PD: Quin?
SB: Tenir un orgasme
PD: Saps desde quan de temps fa que no tinc sexe de la manera que l’he tingut amb tu aquesta nit? Desde fa mesos, desde que ho he deixat amb el meu home… És normal?
SB: Em permets? Tu has de fer sexe sola... T’has de tocar amb certa freqüècia





Andrea Ricci (Itàlia, 1979).
És llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Florència i viu a Catalunya des de l’any 2006. Aquest any ha iniciat el doctorat en Història Comparada, Política i Social de l’UAB, on ha estat incorporat recentment al grup de recerca Manuscrits.