El món en directe Dissabte, 12 de setembre de 2009 06:00 h

Tanabata

El retrovament de Vega i Altaïr

L’estiu al Japó és l’època de festivals per excel·lència i la suau brisa nocturna que mitiga la calor humida, fa que, passades les sis de la tarda, els japonesos es llencin al carrer a gaudir dels diversos festivals.

Un dels més importants és el Tanabata, festivitat d’origen xinès que se celebra el set de juny. Durant aquesta nit es pot veure per únic cop a l’any Altaïr i Vega junts en el firmament. Segons la llegenda la filla del rei celestial, la princesa Orihime (representada per Vega), es passava dia i nit teixint les magnífiques vestimentes dels altres déus del firmament. Per la seva banda, Altaïr, pastor d’estrelles, dedicava tot el dia a tenir cura d’aquests astres. La casualitat va fer que els dos joves es coneguessin i s’enamoressin bojament l’un de l’altre, però tant fort era aquest sentiment, que va fer que s’oblidessin de les seves respectives obligacions. Els déus es van quedar sense roba i les estrelles es van espargir pel firmament destrossant tot el que trobaven al seu pas. El rei celestial va decidir separar els dos amants, un a cada punta de la Via Làctia, i els va prometre que si es dedicaven en cos i ànima a les seves obligacions, els permetria veure’s un cop l’any. Tot i això, el primer cop que van intentar veure’s es van adonar que com que no hi havia cap pont no podien creuar la Via Làctia. Orihime es va posar a plorar desconsoladament; un grup d’ocells va escoltar el seus laments i li van prometre que amb les seves ales cada any farien un pont per què els enamorats es poguessin veure. Els anys que plou, els ocells no poden venir i els dos amants han d’esperar fins l’any següent per veure’s.

Quan arriba el Tanabata, molts japonesos pengen tires de colors amb desigs escrits a les branques dels arbres, es vesteixen amb el yukata (el kimono d’estiu) i surten a passejar pels carrers decorats. El festival sol acabar amb focs artificials, que tenyeixen el cel nipó deixant en un segon pla Vega i Alataïr, que, per una sola nit, s’han retrobat.








Mariona Torras. Llicenciada en traducció i interpretació a la UPF i actualment resident a Tokio. Especialitzada en Estudis d’Àsia oriental, concretament en la branca de Japó. Aquest any, està d’intercanvi a la universitat Tokyo Gaigo Daigaku per aprofundir en els aspectes de la cultura i la política japonesa