El món en directe Dissabte, 3 d'octubre de 2009 06:00 h

Dos nous casos d'intolerància homòfoba

No ens resulten tan estranys els casos d'intolerància cap a les minories o allò que és diferent, més aviat al contrari. Normalment la intolerància és manifesta en les formes més subtils com ho són els comentaris i els prejudicis. El que ens posa en alerta cada cop són els casos més clars en els quals malauradament intervenen accions violentes.

El passat 26 de setembre un veí de Seine-Maritime (França) va resultat ferit greu amb cremades de segon grau al trenta per cent del seu cos produïdes per la benzina que li van aspergir prèviament. L'home, d'edat de vint-i-cinc anys, és professor de l'Heure i va ser trobat per veïns arrossegant-se prop d'una zona de trobada coneguda pels gais de la regió.

Paral·lelament en els darrers dies ha estat suspès un professor de la Harvey Grammar School a Folkestone, una prestigiosa escola britànica situada al comptat de Kent. Després que els alumnes trobessin i difonguessin les fotos del professor posant nu en un web gai, la direcció de l'escola ha decidit suspendre'l mentre investiga els fets. El professor apareixia a les fotos tant en roba interior com nu i en actitud provocativa, encara que estava sol. Identificat amb pseudònim i amb un suposat perfil que el descrivia com a "heterosexual, però no tímid a l'hora de presumir de cos". Handley al•legava per defensar-se que les fotos no es poden considerar pornogràfiques.

Si deixem de banda les valoracions morals de la conducta d'un professional de l'educació, i també obviant la imprudència que hauria comès Handley en publicar les seves fotografies de caràcter íntim (facilitant així que es pugui veure en situacions de descrèdit personal), podríem afirmar que ens trobem en una situació de caràcter homòfob.

La intolerància no es troba en el fet que els alumnes hagin creat tot aquest enrenou, ja que també podria haver passat amb una professora heterosexual, o el que fos. La qüestió radica precisament en el fet que se'l suspengui de la seva activitat laboral immediatament sense cap investigació ni valoració formal del cas. Es podia haver procedit d'una altra manera, ja que abans que res l'escola hauria de protegir la imatge i la dignitat pròpies i la dels seus docents. Si no és així, ella mateixa queda desacreditada pels seus mètodes de selecció del professorat.

En el cas del veí de Seine-Maritime, com tants altres de violència gratuïta cap a persones amb la condició d'homosexuals, queda palès novament que no hi podem fer res de forma institucional, ni tant sols des de les autoritats. Estaríem davant d'un cas com el de la violència de gènere: violència gratuïta d'homes creient-se superiors a les dones. Però amb una lleugera variació, aquí no hi ha el concepte de superioritat per sexe: és un concepte cultural reforçat per mil•lennis de reprovació institucional i religiosa d'opcions i conductes de l'àmbit privat i íntim.

La intolerància homòfoba, com d'altres, és una qüestió de conceptes i significats que predominen culturalment i el qui s’hi adscriu se sent emparat i d'alguna manera justificat per se. Prou que sabem que la violència de gènere no està canviant perquè hi hagi un telèfon d'emergències, anuncis o campanyes des de les institucions. Seria interessant imaginar-nos campanyes d'aquesta naturalesa cap a la intolerància per qüestions opció sexual. Tot això queda encara molt lluny.





Art Gai / Perfil Facebook