El món en directe Dissabte, 31 d'octubre de 2009 05:00 h

Un somriure us enterrarà

Mentre l’atenció dels mitjans de comunicació italians i estrangers es concentra sobre els assumptes amb la justícia de Silvio Berlusconi una altra qüestió interessant està quedant en segon terme. Es tracta del final del camí d’un llarg recorregut iniciat pel còmic Beppe Grillo ja fa uns anys quan va prendre la decisió d’obrir un blog.

Grillo, un dels còmics de sàtira política més apreciats dels anys 80, expulsat de la televisió pública pels seus acudits sobre l’aleshores potentíssim Partit Socialista, va començar a l’inici de la dècada dels 90 a canviar els seus interessos acostant-se a temes d’economia, energies alternatives, informàtica i legalitat.

El veritable canvi arribà però el 2005 quan obrí el seu blog www.beppegrillo.it que en breu temps ha esdevingut un dels punts de referència per a molta gent descontenta que no es troba representada per cap partit polític: el 2009 la revista Forbes l’ha col·locat el 7è en la classificació de les Web Star.

En només quatre anys Grillo ha aconseguit assolir resultats notables: MeetUp (Grups de persones que es reuneixen per a realitzar les propostes del blog) pràcticament en tota Itàlia i a diferents ciutats estrangeres; el 26 de juny de 2007 va parlar per una hora al Parlament Europeu, fent saber, entre altres coses, que a Itàlia hi havia 25 condemnats que eren parlamentaris; el 8 de setembre de 2007 va organitzar el Vaffanculo Day, en el qual va recollir les firmes necessàries per a presentar una proposta de llei popular basada en tres punts: 1) cap ciutadà es pot presentar al Parlament si està condemnat, 2) cap ciutadà pot ésser escollit per a més de dues legislatures, 3) els candidats han de poder ser escollits amb la preferència directa; en les eleccions europees de 2009 ha donat suport actiu a dos candidats al Parlament Europeu (Sonia Alfano i Luigi De Magistris) que després han estat escollits.

Ara el gran salt a la política activa: en les pròximes eleccions regionals es presentaren les llistes anomenades “Movimento a Cinque Stelle” que proposen un programa de 122 punts entre els quals ressalten l’ensenyament obligatori de la llengua anglesa obligatori des de la llar d'infants, l’abolició de les províncies, noves normes sobre l’ambient als transports inspirades en aquelles del President Obama.

Un fenomen amb el qual es pot estar més o menys d’acord (molts l’acusen de demagògia i populisme, diversos membres dels Meet Up han lamentat l’escassa democràcia interna) però que no es pot ignorar i que segurament ajuda a comprendre la crisi a Itàlia del model del partit polític com veritable representant de la voluntat dels ciutadans.

Andrea Ricci