Salut i reproducció Dissabte, 5 de desembre de 2009 05:00 h

El cromosoma masculí fa que els homes visquin menys que les dones

El cromosoma masculí fa que els homes visquin menys que les dones

Tant a l’espècie humana com en la majoria de mamífers, l’esperança de vida de les femelles acostuma a superar la dels mascles. Segons suggereix una nova investigació japonesa, duta a terme per científics de la Universitat de Tòquio i Saga de Japó, la raó per la qual els homes viuen menys anys que les dones es troba a la part del genoma que heretem per via paterna.

Per demostrar-ho, l’equip de científics ha dissenyat ratolins de laboratori creats a partir de dos ovòcits femenins, és a dir, només amb gens femenins, sense presència de gens masculins als seus genomes.

Per fer-ho possible, els investigadors van utilitzar l’òvul d’una rateta, de només un dia de vida, i el van manipular genèticament perquè aquest es reconvertís en esperma. Mitjançant una transferència nuclear, els científics van trasplantar aquest material a un altre ovòcit d’exemplar adult en el qual se l’hi havia extret prèviament el nucli. Gràcies a això, es va obtenir un embrió de ratolí que va ser implantat posteriorment a l’úter d’una mare de lloguer.

Segons els autors de la investigació, que s’ha publicat aquesta setmana a la revista Human Reproduction, els ratolins nascuts a través d’aquesta tècnica -que els manca el progenitor masculí- van ser criats exactament de la mateixa manera que l’altre grup de ratolins normals que també van ser estudiats.

La comparació entre els dos grups va demostrar que els ratolins orfes de pare vivien de mitjana 186 dies més que els exemplars normals, és a dir, els nascuts naturalment a través d’un òvul i d’un espermatozoide. Aquest fet conclou, doncs, que els ratolins lliures d’esperma viuen un 30% més que els altres.

Els autors de la investigació creuen, per tant, que alguns gens de l’esperma poden influenciar d’alguna manera la longevitat de les espècies de mamífers. Concretament, els científics han destacat que aquesta diferència de longevitat entre sexes pot ser causada pel gen anomenat Rasgrf1, que normalment es troba en el cromosoma 9, el qual s’hereta per via paterna i s’associa al creixement postnatal. Tot i això, el professor Tomokhiro Kono de la Universitat de Tòquio reconeix que, tot i que encara no hagin estat descoberts, no descarta l’existència d’altres gens relacionats amb la longevitat i que, al mateix temps, afavoreixen també que les dones visquin més temps que els homes.

En aquesta investigació, els autors també van comprovar el pes dels ratolins dues vegades durant tot l’estudi. El primer cop als quaranta-nou dies d’haver nascut i, el segon, al cap de vint mesos. Els resultats obtinguts van ser que els animals que els mancava el genoma patern eren molt més prims i tenien un sistema immunològic més reforçat que els ratolins provinents de gàmetes d’ambdós sexes.

Cal destacar que aquesta és la primera vegada que es demostra un fenomen d’aquest tipus en mamífers i els seus autors creuen que podria explicar el per què el sexe femení de moltes espècies viuen més temps que els de sexe oposat.



Miriam Noguera
Periodista d’Invitro TV










Miriam Noguera
InvitroTV