En l’anterior article ja havia adressat els propers Jocs d’Hivern.Preparats per buscar els horaris de les nostres proves preferides? Per tenir en compte les 9 hores de diferència horària? Per considerar quins esportistes ja s’han lesionat abans de que comencin els Jocs? Busquem una prova a l’atzar… Salt d’esquí femení… Oups, no hi és! No. El Comitè Organitzador de Vancuver 2010 (VANOC en les seves sigles en anglès) no considera una rova prou nombrosa per incloure-la al programa.

El cas s’ha viscut com un escàndol nacional al Canadà. En aquest país és il·legal qualsevol acte que, finançat per fons públics, suposi explícitament l’exclusió de dones. També suposaria la violació de la Carta del Drets i les Llibertats canadenca, que prohibeix la discriminació per raons de sexe (i raça, etc…). A més a més, a banda de les bases legals, la societat canadenca es considera a l’avantguarda en la defensa dels drets humans i de la tolerància, pel que l’incident afecta directament al sentiment ciutadà.

Per altre banda, el VANOC reclama que està subjecte a les directrius del Comitè Olímpic Internacional (COI). Aquest està constituït com una organització internacional no governamental amb seu a Ginebra, i que per tant es regeix per les seves pròpies normes d’acord amb el dret internacional privat. Malgrat tot, el COI inclou en la seva Carta Olímpica no només el principi de no discriminació per raons de gènere (entre d’altres), sinó també el principi de promoure la integració i promoció de les dones en qualsevol esport.

En origen, el salt d’esquí (que inclou tres proves: salt llarg, salt curt, i salt per equips) va començar amb la participació masculina des dels Jocs Inaugurals de 1924. Malgrat d’aleshores ençà s’han incorporat les proves femenines d’altres competicions que originalment no tenien lloc al programa olímpic, el salt d’esquí i la combinació nòrdica són els únics esports d’hivern que no permeten competir a les dones. El VANOC ha ignorat fins i tot la Organització Internacional de Salt d’Esquí, que li va realitzar una petició oficial a través del COI.

Així les coses, el cas ha resultat tenir lloc en un context de conflictes jurisdiccionals –que fariia la delícia de qualsevol jurista. A meitats de 2008, un grup organitzat de saltadores olímpiques va portar el cas davant dels tribunals canadencs, considerant que donat que el VANOC era un comitè finançat amb fons públiques canadenques, sí estava subjecte a les lleis d’aquest país. Malgrat el cas va ser acceptat a tràmit, finalment la justícia Canadenca va considerar que no tenia efectes sobre el VANOC i que, per tant, no podia obligar al Comitè a incloure la versió femenina de la prova de salt d’esquí.

El resultat de la decisió judicial no ha sigut entès per la societat canadenca. Les enquestes mostren que fins a un 73% de la població recolzava la inclusió de la vesant femenina. També el món de l’esport ha mostrat les seves reaccions contradictòries.

Sigui com sigui, la organització d’un event esportiu d’aquest caire en un país occidental amb la tradició de defensa dels Drets Humans com la del Canadà hauria fet suposar que aquesta situació no tindria lloc. El VANOC diu que treballarà perquè la prova femenina de salt d’esquí sí es realitzi al 2014. Mentre, els Jocs de 2010 comencen amb l’Esperit Olímpic ja minvat. I tant que ens varem omplir la boca parlant dels Jocs Olímpics de Pekín.


Silvia Bourdelande (Barcelona, 1986) és llicenciada en Ciències Polítiques –Relacions Internacionals- a la Universitat Autònoma de Barcelona (2009). Actualment, és estudiant del Màster Oficial d’Integració Europea –Acció Exterior (2010). Va ser estudiant d’intercanvi a la York University de Toronto, Canadà (2006). Membre de l’American Political Science Association i del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya. Toca la guitarra des dels 8 anys. Li agrada el cinema, l’esport i viatjar.