El món en directe Dissabte, 4 de juliol de 2009 06:00 h

Els Valons i els Flamencs riuen del mateix?

La realitat política de Bèlgica és font d’humor i d’ironia per a més d’un francès, d’algun que altre presentador, dels funcionaris, i del conjunt de la ciutadania. Els humoristes ho saben i no han deixat perdre l’oportunitat de transformar la qüestió flamenca i valona en una autèntica font d’inspiració, traduït a espectacles i acudits que arrenquen el somriure a més d’un i més d’una.

El país, altrament anomenat l’escenari, està dividit en 3 regions autònomes - Flamenca, Valona i la regió de Brussel•les-Capital- ; 3 Comunitats - Flamenca, Valons i Germànics- . A la pràctica, tant administrativa com política, és un malson de tràmits burocràtics, invasió de competències entre les comunitats i les regions i el govern federal, en que la coordinació de fins a 7 assemblees legislatives és un admirable acte de malabarismes lleials.

Sobre aquesta estructura es situa un sistema de partits politics molt sui generis. Durant les passades eleccions regionals, el dia 7 de Juny del 2009, va marcar en el mapa electoral una profunda divisió entre els Flamencs i Valons, amb Brussel•les, capital internacional, el tresor més disputat entre les dues regions. Al nord, el partit dels liberals (N –VA) qui engloba els independentistes, autonomistes i part de l’electorat d’en Vlaams Belang, han recollit un 36% de les veus més nacionalistes Flamenques. Seguit del partit democratacristià (CD& V), qui conta amb el suport d’un 23% de la regió flamenca. Els dos partits, que ja han protagonitzat coalicions en el passat, no exclouen la possibilitat de formar una altre entesa centredreta nacionalista amb l’objectiu d’afrontar millor la crisi econòmica.

Davant d’un mapa electoral completament contraposat, el dels francòfons Valons, on els verts de Groen (Écolo) partidaris d’una suavització entre les comunitats lingüístiques, han tret una puntuació mai vista anteriorment, han passat d’un 6,7% a un 18,6% de representació a la regió Valona. Aquesta nova força política ha posat en qüestió la coalició “progressista” i “socialdemòcrata” entre el partit socialista i els democratacristians.

El problema d’aquest escenari “dins dos països diferents” és que el vot verd dels Valons és absolutament incomprensible a la regió Flamenca. Amb horitzons polítics tant diferents fa que la fractura de la mentalitat nord- sud sigui molt marcada. Davant d’aquesta situació, els analistes afirmen que hi ha una tendència a la radicalització sobre la unitat del país.

Davant d’aquesta fragmentació política, la resposta social i ciutadana és la de ironitzar a través del humor. L’associació BPlus (BelgiquePlus), organitza diverses accions amb l’objectiu de millorar l’intercanvi entre comunitats lingüístiques dins el país, com la festa de la comunitat flamenca a la regió Valona, i les festes dels Valons a la regió Flamenca. Aquest grup de pressió, creat el 1998, desitja el federalisme i lluiten contra el separatisme. BPlus clama per una reforma eficaç de l’Estat, amb la voluntat de regionalitzar o re-federalitzar determinades competències. Aquest moviment conta avui en dia amb 4.000 membres. Aquest any han decidit dedicar la festa de la comunitat Flamenca a la regió Valona a la cultura flamenca a través del seu humor. Es tracta d’una mena de “test” per verificar si els Flamencs i els Valons, després de totes les diferències que els separen, comparteixen el mateix sentit del riure. És tracta doncs d’una festa lúdica per sobrepassar els clixés comunitaris, la típica broma: un flamenc, un való i un alemany... i de unir més que de dividir.

Us deixo doncs amb un petit tast el que es veurà en el primer festival d’humor flamenc a la regió valona, el pròxim 11 de Juliol a Jambes (Namur). En aquest enllaç trobareu l’actuació, a l’estil Dupont i Dupond del famós Tintin, d’humor agre sobre la radiografia actual de Bèlgica. Malhauradament, és en francès, però jo em quedo amb la frase: “Bèlgica és l’únic país que funciona a l’inversa, això explica que cap decisió veritable sigui presa; i que les decisions preses no són mai veritables”.