Com passa cada any, no trigà a fer-me el senyal. Quan les converses començaven a fer-se més sonores i tothom tenia més coses de l’habitual a confessar-se. Quan l’efecte de tota mena d’alcohols i destil·lats trascolats durant la vetllada començaven a afluixar els esfínters de l’ànima a tots els que compartíem taula, un any més, s’aixecà i, sense que jo notés la seva absència, em va sorprendre amb l’esperada cançó. La cançó que només ell i jo sabíem quin codi secret n’amagava la tornada. Llegir-ne més

Tot i que sigui des de la ignorància, i en qualitat d’esportista esporàdica, no puc evitar que, darrerament, el degoteig de notícies relacionades amb certes disciplines de l’esport femení m’enervin. Ja és prou trist que, pel que fa a les fèmines, el seguiment i cobertura mediàtica esportiva sigui més aviat justeta que, per a més inri, haguem de saber d’elles no pels seus triomfs, sinó per la seva vestimenta. Llegir-ne més

Surts de la dutxa amb la pell encara humida. El fil d’aigua que baixa per un dels flocs dels cabells ressegueix la sina i pren el camí fàcil de la canalera ajudant-lo a agafar embranzida. Es frena lleugerament en arribar al ventre i perd força quan el melic li despista el camí. Continua el seu descens i es divideix. Una part fa un recés al pubis, l’altra baixa per l’engonal, passa per la cuixa i en arribar al repanxó del genoll cau al buit: Cloc! Com la gota malaia i a un tempo rítmic (cloc!, cloc!, cloc!) vas deixant al terra l’evidència que qui va dir que l’oli hidratant s’havia d’aplicar amb la pell mullada devia tenir a sa mare pendent i corrents darrere seu amb la baieta. Llegir-ne més

No us descobreixo la sopa d’all quan dono fe que, per a la immensa majoria de mortals, la recessió que vivim ens ha canviat els hàbits de compra. Els experts avisen que, progressivament, el consumisme compulsiu serà reemplaçat pel selectiu i que les compres seran més deliberades i amb un propòsit orientat. I jo dec ser un cas estrany perquè en comptes de fer canvis d’orientació, en sumo. És a dir, que induïda per un fort impuls que no puc controlar, faig cap al carrer de Mallorca de la ciutat comtal que m’ha dit una amiga meva (aquest cop és veritat) que hi ha una botiga de mobles eròtics que són la bomba (sexual) i, a més, amb segell català. El propòsit de compra és més que deliberat… Llegir-ne més

Aquest dilluns es clausurava el Quinzè Congrés d’Andrologia i Medicina Sexual i Reproductiva a Palma de Mallorca. Una trobada eminentment tècnica de la qual em guardaré prou (d’intentar) explicar-vos gaire cosa. Bàsicament perquè que no em veig en cor de parlar sobre els darrers avenços científics i mèdics relacionats amb la medicina sexual, la reproducció i altres aspectes de l’andrologia, perquè no és l’objecte de la columna i perquè tampoc crec que la immensa majoria de vosaltres en sigueu públic objectiu (sense cap intenció de menystenir-vos). Llegir-ne més

Hi ha diades de Sant Jordi més opulentes que d’altres. Algun any, he tingut tantes mostres d’amor en forma floral que, més que jo, semblava el vaixell de la Cleòpatra, que se sabia que arribava a port hores abans per l’aroma de roses de Damasc que desprenia. D’altres, han estat tristament austeres. I quan toca un any d’aquests, no serveix allò de no t’he regalat cap rosa perquè no ens calen dates ni símbols per recordar-te que t’estimo. Quina culpa té el viatge de final de curs dels de tercer d’ESO de les demostracions ràncies d’afecte? I després de comptar fins a deu, li dones la raó perquè, ben mirat, és cert que no te’n calen (ni de Damasc ni del Maresme) perquè ja tens un capoll a casa. Llegir-ne més

“Tot d’un plegat, malgrat ser una noia molt reservada, em va confessà que cada nit es divertia tota sola, que cercava el plaer sensual i dolent que un xicot li havia ensenyat una nit que els seus pares treballaven i que ara no pot passar sense això. Vaig sentir tota la seva tragèdia, però també tota la seva honradesa, en la petició que feia d’ajut i suport. Algun temps després vam trobar-nos i tota contenta em va confiar: “Aquesta vegada he resistit vuit dies sense caure ni un sol cop”, i els seus ulls estaven plens de joia i felicitat. Aquí passa com en la tuberculosi, que no hi ha res com la llum i l’aire per matar els microbis”. Llegir-ne més

Bramant proclames falangistes i advocant l’enaltiment de Crist, dos individus, que poc entenen sobre què significa la llibertat d’expressió, van irrompre el dijous passat la sala tallers del TNC on es representava l’obra del dramaturg i director de Prats de Lluçanès, Josep Maria Miró, Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus). Llegir-ne més

Hi ha qui diu que la paraula restaurant té el seu origen a França on se situa el que es podria definir com la primera casa de menjars. Per anunciar-la, el seu propietari va penjar a la façana un rètol que deia: Veniu a mi, homes d’estómac cansat, i jo us restauraré. No sé si d’aquesta darrera paraula en deriva el terme restaurant però del que sí puc donar fe és que avui, en el Celler de Can Roca, m’han restaurat l’estómac, l’ànim i els sentits. Sense reincidir amb més adjectius superlatius sobre l’univers culinari que els germans Roca han sabut construir (ja que només sóc una aficionada gormanda i tot el que digués quedaria curt i simplista) us puc explicar que el vis-a-vis va ser un luxe: entrevista amb el Jordi Roca, cuiner i artífex de la part més dolça del Celler, un geni dels fogons i les mànegues (pastisseres) i que no para quiet exportant l’essència de Can Roca en congressos i conferències d’arreu del món. I després... (ho sento perquè us faré venir salivera) em sacsejaren l’esperit amb onades de plaer (gastronòmic) desconstruint-me i tornant-me a construir amb el seu art i la seva exquisida presència. Com a cirereta de la jornada, em prepararen unes postres especialment tremendes, el sex in the beach del qual us faig partícips només gràficament perquè d’engrunes de sorra sablé no en va quedar ni una... Llegir-ne més

La primavera ha arribat, tots estem enamorats. Llancem la roba pel balcó. Les dones espectaculars. No pararia d’estimar. Les hormones m’estan matant. Aquest temps em porta de cap. (Cançó d’en Gerard Quintana que corroboro). Llegir-ne més

Això de les TIC cada vegada es complica més, al famós i eròtic xuxo de Girona li ha sortit un insigne contrincant, el Klic-Klic, el primer masturbador on-line totalment interactiu. Sense encara cap distintiu d’origen o marca de qualitat, la invenció tecnològica catalana amb indicació geogràfica, cent per cent gironina, apunta maneres i li surten pretendents d’arreu perquè l’idea de crear un software per a sensors de pressió que, en definitiva, és la mare dels ous d’aquest innovador i ambiciós projecte, significa un avenç revolucionari en el camp del sexe virtual. Llegir-ne més

Com la melodia obsessiva en Do major del Bolero de Ravel, amb un tempo repetitiu i un crescendo in extremis, l’orgasme arriba entre llençols, petons i carícies, a tres temps com el ritme típic d’un bolero. Llegir-ne més

Sempre m’he preguntat quins enrevessats circuits funcionals no identificats es convulsionen quan un home s’emboteix en una faldilla molt més estreta que el seu contorn, s’intenta posar uns pantis (i dic que intenta perquè només passar el primer camal s’inicia una carrera que acaba en ral·li a la collonada i amb una incommensurable patata que deixa a la vista si hom carrega a la dreta o a l’esquerra), s’entafora amb un estilisme dubtós una perruca normalment escabellada, es pinta de carmí els llavis, els molars i, fins i tot, les dents de llet que fa anys va posar sota el coixí i amb la bossa de mà retro que algú va regalar i temptant la llei de la gravetat i una possible lesió traumàtica del turmell, es calça unes sabates de taló i surt al carrer disfressat de dona, diu. Llegir-ne més

Aprofitant que ahir tancava les portes el Fòrum Gastronòmic de Girona i amb el perdó i beneplàcit de cuiners estrellats, futures promeses, pastissers, sommeliers, experts en salut, prescriptors, periodistes gastronòmics i tots aquells que conformen aquesta galàxia tan apetent, avui fem boca amb les coses del menjar que, per corresponsalia o associació d’idees, tenen molt a veure amb les coses de l'estimar, encara que a vegades sigui per una estona, i mentida.

Suposo que la dèria d’àvies i tietes amb el menjar ens ha creat certs patrons de conducta ja des de la infantesa. Llegir-ne més

Def: vis-à-vis és una locució francesa que significa cara a cara. En francès antic, el vis és l’adaptació de cara del participi llatí visum del verb videre (veure). A les presons, també s’empra per definir la trobada privada de dues persones, a soles i sense supervisió…

Pep Sala, compositor, lletrista, productor, arranjador, guitarrista i, juntament amb el desaparegut Carles Sabater, cofundador del mític grup de música català, Sau. Des del mes de novembre ens captiva amb els concerts intimistes de la gira La Taverna d’Old John on Sala recupera la seva faceta més acústica mentre prepara, en motiu del vintè aniversari, la gira monogràfica del disc El més gran dels pecadors que començarà pels volts del mes de juny. Llegir-ne més