Del 6 al 8 de maig arriba la 12a Fira de Música al Carrer de Vila-Seca, una de les cites clàssiques i imprescindibles de l'agenda musical dels Països Catalans. Cada temporada aquesta població costanera del Tarragonès aconsegueix atraure més de 30.000 visitants amb una programació gratuïta i de qualitat, on es combinen amb sapiència grups emergents amb un futur immillorable amb les últimes produccions d'artistes consolidats, posant especial atenció a la música que es fa a nivell nacional. Llegir-ne més

La història de la música en valencià és un relat de resistència contra l'adversitat i de superació per vèncer la insídia. Una història de passat; d'amor a les arrels i de lluita aferrissada per a preservar la tradició, constructora d'identitat i cohesió. Una mirada de futur; innovadora i desinhibida que incorpora nous estils que contribueixin a enriquir encara més el llegat musical comú i demostrar que no són menys que ningú. Un intent reeixit de connectar amb l'ànima i l'essència del País Valencià. De dirigir-se als valencians amb la llengua pròpia, d'una manera viva i directa. Llegir-ne més

Ja ho sabem. Les comparacions són gratuïtes, simplistes i odioses, però també, i per sobre de tot, inevitables. I no ens podem estar de caure en la gratuïtat de dedicar aquest article a dos títols llargament esperats, que han sortit a la venda el mateix dia, el 12 d'abril, signats ambdós per grups importants que no havien ofert cap novetat discogràfica des de feia anys: Lamparetes (Robot Innocent Companyia Discogràfica), d'Antònia Font, inèdits des de Coser i Cantar (DiscMedi, 2007),  i Oferta de Diàleg (Música Global), de Brams, inactius després de Sempremés (DiscMedi, 2005). Llegir-ne més

La música és un dels terrenys on es fa més patent la unitat de la llengua catalana. No deixa marge ni espai per als discursos poc il·lustrats de blavers o gonellistes, i reforça entre els habitants dels Països Catalans la certesa de formar part d'un espai cultural i comunicatiu comú. No hi ha cap artista en català de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, que renunciï a aquest mercat compartit per 13,5 milions de persones. Així, la circulació de propostes musicals en llengua catalana entre els diferents territoris dels Països Catalans flueix amb naturalitat malgrat situacions d'insularitat, oblits mediàtics i traves polítiques. Només en el cas de la Catalunya del Nord, la frontera administrativa que la separa de la resta del país s'ha demostrat com un gran escull per a la difusió dels seus artistes. Llegir-ne més

Manel és una banda que ha demostrat un domini absolut dels temps i del màrqueting discogràfic. Van saber desaparèixer en el moment precís dels escenaris per posar-se a treballar en el seu segon disc. El públic, que s'havia quedat amb ganes de més concerts, va aguantar com va poder l'espera. Entretenint-se amb grups de facebook que especulaven sobre el nou treball o enganxant-se a un nou fenomen com Els Amics de les Arts, mentre periodistes i mitjans de comunicació miraven de seguir els moviments d'uns Manel que anaven oferint informació amb comptagotes, i que d'aquesta manera, van aconseguir que el seu hagi estat un dels discos en català dels que més es deu haver parlat abans de la seva publicació. Van acabar de preparar el terreny avançant dos temes a Youtube que van servir per situar-los al número 1 d'iTunes en comandes. Amb 10.000 còpies, 10 milles per veure una bona armadura (Warner Music / DiscMedi) ha entrat directament a dalt de tot de la llistat de discos més venuts de tot l'Estat espanyol, gràcies a les compres realitzades pels fans catalans. Viasona conversa amb el baixista i clarinet, Martí Maymó, que exhibeix aquest saber fer del grup i entoma amb estoïcisme totes i cadascuna de les preguntes. Llegir-ne més

El 2009 va ser l'any de l'oficialitat. Es va commemorar amb tots els honors el 50è aniversari del manifest fundacional d'Els Setze Jutges i de l'aparició d'”Al vent” de Raimon” amb concerts de tribut, reedicions discogràfiques i una magna exposició sobre la Nova Cançó. Un merescut reconeixement al compromís nacional i a la qualitat artística dels intèrprets d'un moviment modern, inspirat amb la chanson, que va traspassar les nostres fronteres per a projectar la cultura catalana arreu del món. Llegir-ne més

La Pegatina ven i garanteix festa. El públic ho sap i omple els aforaments dels seus concerts. Van a veure en massa un combo rumber que es deixa la pell sobre l'escenari. En els seus directes, la música i el ball mai decauen. No només aconsegueixen que els seus seguidors se sentin part important de l'espectacle, sinó que quan la música s'atura, el vincle que s'ha creat entre músics i assistents es mantingui. Aquesta capacitat d'entretenir en recintes plens de gom a gom denota talent i també molta professionalitat, dues característiques que La Pegatina té, el públic reconeix, però que la majoria de mitjans de comunicació no ha sabut detectar. Llegir-ne més

Porca misèria és considerada per molts la millor sèrie dramàtica de Televisió de Catalunya, un estatus avalat per un palmarès de premis i mencions notable. Va néixer el 2004 com un producte televisiu arriscat i innovador. Un dels aspectes més radicals i que va cridar més l'atenció a l'audiència va ser la seva aposta des del primer capítol per la música en català actual com acompanyament de l'acció, en un moment on la projecció mediàtica i el reconeixement de la crítica encara no estava a l'alçada de l'excel·lència creativa dels grups nacionals. Aquest 2011 una nova producció, Polseres vermelles, agafa el relleu de sèrie de ficció de qualitat, i de promoció de la música nacional a la graella de TV3. Llegir-ne més

L'interrogant del títol que encapçala l'article d'aquesta setmana és una pura formalitat a l'espera que es faci oficial el retorn de Sopa de Cabra. Un anunci que té moltíssima gent pendent, a jutjar per l'activitat que està aixecant aquesta possibilitat a les xarxes socials. Tothom ho dóna per fet. Els membres d'un grup inactiu no es retroben enmig d'una roda de premsa per anunciar que no es presenten. Un breu comunicat enviat per correu electrònic als mitjans de comunicació o publicat a la pàgina web d'algun dels implicats negant qualsevol possibilitat de reconciliació hagués estat més que suficient per tallar de soca-rel qualsevol especulació. I per si encara algú vol més seguretat, als periodistes els ha arribat la convocatòria mitjançant una de les promotores de concerts més fortes de tot l'Estat, The Project. Llegir-ne més

Les majories absolutes no són democràticament saludables. Per a ningú. Ni pel poble que les dóna, ni per l'oposició que les pateix, ni tampoc pel propi governant que les rep com a patent de cors. Fan aflorar els pitjors trets de personalitat de qui les ostenta. Egolatria, sensació d'omnipotència i d'estar per sobre del bé i del mal, unit a una insana necessitat que res ni ningú s'escapi del seu control. Un còctel tèrbol que deriva en un maniqueisme que converteix qualsevol crítica en atac directe al país, i  qui està fora del seu marcatge en l'enemic. Aquest ús abusiu de les majories legítimes per sotmetre i imposar és aplaudit com a demostració de poder pels partidaris i beneficiaris de qui governa, quan hauria de ser vist com una exposició pública de les misèries i vergonyes de qui no sap convèncer ni tolera la diferència. Llegir-ne més

Glosa i hip-hop, en la seva vessant improvitzada de micro obert, es veuran les cares de nou aquest dissabte 19 a la Farinera del Clot (Barcelona) a partir de les 18 de la tarda. L'associació de foment del glosat, Cor de Carxofa, ha organitzat una nova edició de Transglosadors, un espai de trobada i intercanvi entre aquests dos estils que primen agilitat i contundència en la rima. La cita arriba en un moment on un gènere tradicional català com el garrotín està arrassant al twitter. Llegir-ne més

Cinc anys després de prendre el Liceu amb la pel·lícula documental Rock&Cat, el moviment del rock català dels noranta prepara el seu assalt a la cartellera teatral. Dagoll Dagom ha vist en les cançons que constitueixen la banda sonora col·lectiva de tota una generació el material idoni per a confeccionar el seu proper muntatge. Llegir-ne més

Hi ha qui escolta “La primavera” de Vivaldi i se'n recorda  de l'extint Renault 4, associa el ritme del “Boléro” de Ravel al centrifugat de les rentadores Balay, es va quedar un pam de nas quan va descobrir que l'enganxosa tornada del jingle  “Sed de libertad” de Schweppes corresponia a l'”I Want to Break Free” de Queen o ha acabat fins els nassos d'un clàssic com l'”Imagine” de John Lennon a causa de la seva sobreexposició. Llegir-ne més

La música més combativa i reivindicativa també està en enhorabona. Dos dels grans reaparicions a l'escenari del 2010, Brams i Obrint Pas -amb el permís de Kop-, tindran nou disc aquesta primavera. Uns altres veterans de l'escena, Eina -segona reencarnació d'Inadaptats- llençaran el seu segon disc L'Estat i la revolució (autoedició, 2011). Llegir-ne més

Estrenem canal musical al directe!cat avançant alguna de les novetats discogràfiques en català que apareixeran durant aquest 2011. Llegir-ne més