Com passa cada any, no trigà a fer-me el senyal. Quan les converses començaven a fer-se més sonores i tothom tenia més coses de l’habitual a confessar-se. Quan l’efecte de tota mena d’alcohols i destil·lats trascolats durant la vetllada començaven a afluixar els esfínters de l’ànima a tots els que compartíem taula, un any més, s’aixecà i, sense que jo notés la seva absència, em va sorprendre amb l’esperada cançó. La cançó que només ell i jo sabíem quin codi secret n’amagava la tornada. Llegir-ne més

Tot i que sigui des de la ignorància, i en qualitat d’esportista esporàdica, no puc evitar que, darrerament, el degoteig de notícies relacionades amb certes disciplines de l’esport femení m’enervin. Ja és prou trist que, pel que fa a les fèmines, el seguiment i cobertura mediàtica esportiva sigui més aviat justeta que, per a més inri, haguem de saber d’elles no pels seus triomfs, sinó per la seva vestimenta. Llegir-ne més

Surts de la dutxa amb la pell encara humida. El fil d’aigua que baixa per un dels flocs dels cabells ressegueix la sina i pren el camí fàcil de la canalera ajudant-lo a agafar embranzida. Es frena lleugerament en arribar al ventre i perd força quan el melic li despista el camí. Continua el seu descens i es divideix. Una part fa un recés al pubis, l’altra baixa per l’engonal, passa per la cuixa i en arribar al repanxó del genoll cau al buit: Cloc! Com la gota malaia i a un tempo rítmic (cloc!, cloc!, cloc!) vas deixant al terra l’evidència que qui va dir que l’oli hidratant s’havia d’aplicar amb la pell mullada devia tenir a sa mare pendent i corrents darrere seu amb la baieta. Llegir-ne més

No us descobreixo la sopa d’all quan dono fe que, per a la immensa majoria de mortals, la recessió que vivim ens ha canviat els hàbits de compra. Els experts avisen que, progressivament, el consumisme compulsiu serà reemplaçat pel selectiu i que les compres seran més deliberades i amb un propòsit orientat. I jo dec ser un cas estrany perquè en comptes de fer canvis d’orientació, en sumo. És a dir, que induïda per un fort impuls que no puc controlar, faig cap al carrer de Mallorca de la ciutat comtal que m’ha dit una amiga meva (aquest cop és veritat) que hi ha una botiga de mobles eròtics que són la bomba (sexual) i, a més, amb segell català. El propòsit de compra és més que deliberat… Llegir-ne més

Aquest dilluns es clausurava el Quinzè Congrés d’Andrologia i Medicina Sexual i Reproductiva a Palma de Mallorca. Una trobada eminentment tècnica de la qual em guardaré prou (d’intentar) explicar-vos gaire cosa. Bàsicament perquè que no em veig en cor de parlar sobre els darrers avenços científics i mèdics relacionats amb la medicina sexual, la reproducció i altres aspectes de l’andrologia, perquè no és l’objecte de la columna i perquè tampoc crec que la immensa majoria de vosaltres en sigueu públic objectiu (sense cap intenció de menystenir-vos). Llegir-ne més

Del 6 al 8 de maig arriba la 12a Fira de Música al Carrer de Vila-Seca, una de les cites clàssiques i imprescindibles de l'agenda musical dels Països Catalans. Cada temporada aquesta població costanera del Tarragonès aconsegueix atraure més de 30.000 visitants amb una programació gratuïta i de qualitat, on es combinen amb sapiència grups emergents amb un futur immillorable amb les últimes produccions d'artistes consolidats, posant especial atenció a la música que es fa a nivell nacional. Llegir-ne més

Hi ha diades de Sant Jordi més opulentes que d’altres. Algun any, he tingut tantes mostres d’amor en forma floral que, més que jo, semblava el vaixell de la Cleòpatra, que se sabia que arribava a port hores abans per l’aroma de roses de Damasc que desprenia. D’altres, han estat tristament austeres. I quan toca un any d’aquests, no serveix allò de no t’he regalat cap rosa perquè no ens calen dates ni símbols per recordar-te que t’estimo. Quina culpa té el viatge de final de curs dels de tercer d’ESO de les demostracions ràncies d’afecte? I després de comptar fins a deu, li dones la raó perquè, ben mirat, és cert que no te’n calen (ni de Damasc ni del Maresme) perquè ja tens un capoll a casa. Llegir-ne més

La història de la música en valencià és un relat de resistència contra l'adversitat i de superació per vèncer la insídia. Una història de passat; d'amor a les arrels i de lluita aferrissada per a preservar la tradició, constructora d'identitat i cohesió. Una mirada de futur; innovadora i desinhibida que incorpora nous estils que contribueixin a enriquir encara més el llegat musical comú i demostrar que no són menys que ningú. Un intent reeixit de connectar amb l'ànima i l'essència del País Valencià. De dirigir-se als valencians amb la llengua pròpia, d'una manera viva i directa. Llegir-ne més

Debatre sobre ètica en l'àmbit dels serveis socials és preguntar-nos com treballem, com atenem, com interactuem amb els qui ens necessiten. És parlar, en definitiva, de solidaritat i de respecte.

Treballar amb persones que tenen necessitats socials ens porta a fer front a situacions delicades davant les quals hem de preguntar-nos quins són els límits de la nostra professió. Per exemple, com hem d'actuar professionalment davant del xoc cultural que suposa l'arribada de persones d'altres països, les quals tenen una concepció diferent a la nostra pel que fa al tracte igualitari entre homes i dones?

Com hem d'encarar les relacions sexuals entre persones amb discapacitat intel·lectual? Com hem de respondre, des de les entitats que es dediquen a la tutel·la, davant del gran nombre de situacions "incapacitants" a causa de l'allargament de l'esperança de vida de les persones amb discapacitat?

Aquestes són algunes de les circumstàncies amb les què els professionals dels serveis socials es troben en el seu dia a dia i a les què han de saber donar resposta. Llegir-ne més

Ja ho sabem. Les comparacions són gratuïtes, simplistes i odioses, però també, i per sobre de tot, inevitables. I no ens podem estar de caure en la gratuïtat de dedicar aquest article a dos títols llargament esperats, que han sortit a la venda el mateix dia, el 12 d'abril, signats ambdós per grups importants que no havien ofert cap novetat discogràfica des de feia anys: Lamparetes (Robot Innocent Companyia Discogràfica), d'Antònia Font, inèdits des de Coser i Cantar (DiscMedi, 2007),  i Oferta de Diàleg (Música Global), de Brams, inactius després de Sempremés (DiscMedi, 2005). Llegir-ne més

“Tot d’un plegat, malgrat ser una noia molt reservada, em va confessà que cada nit es divertia tota sola, que cercava el plaer sensual i dolent que un xicot li havia ensenyat una nit que els seus pares treballaven i que ara no pot passar sense això. Vaig sentir tota la seva tragèdia, però també tota la seva honradesa, en la petició que feia d’ajut i suport. Algun temps després vam trobar-nos i tota contenta em va confiar: “Aquesta vegada he resistit vuit dies sense caure ni un sol cop”, i els seus ulls estaven plens de joia i felicitat. Aquí passa com en la tuberculosi, que no hi ha res com la llum i l’aire per matar els microbis”. Llegir-ne més

El desenvolupament de productes tecnològics que facilitin la mobilitat a les persones dependents és un repte de país i una oportunitat per a la recuperació econòmica.

L'estructura demogràfica de la nostra societat ha canviat. Els avenços en el camp de la sanitat, la millora dels hàbits de consum i de prevenció han propiciat un augment de l'esperança de vida com mai s'havia vist. Hem guanyat anys de vida, però per contra, l'augment de malalties lligades al procés d'envelliment (neurodegeneratives, invalidants. Llegir-ne més

Comencen a aparèixer indicis que el Partit Laborista no serà el més votat a les eleccions del 5 de maig · Els liberal-demòcrates desencantats pel pacte Cameron-Clegg podrien decantar-se pel SNP Llegir-ne més

Bramant proclames falangistes i advocant l’enaltiment de Crist, dos individus, que poc entenen sobre què significa la llibertat d’expressió, van irrompre el dijous passat la sala tallers del TNC on es representava l’obra del dramaturg i director de Prats de Lluçanès, Josep Maria Miró, Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus). Llegir-ne més

La música és un dels terrenys on es fa més patent la unitat de la llengua catalana. No deixa marge ni espai per als discursos poc il·lustrats de blavers o gonellistes, i reforça entre els habitants dels Països Catalans la certesa de formar part d'un espai cultural i comunicatiu comú. No hi ha cap artista en català de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, que renunciï a aquest mercat compartit per 13,5 milions de persones. Així, la circulació de propostes musicals en llengua catalana entre els diferents territoris dels Països Catalans flueix amb naturalitat malgrat situacions d'insularitat, oblits mediàtics i traves polítiques. Només en el cas de la Catalunya del Nord, la frontera administrativa que la separa de la resta del país s'ha demostrat com un gran escull per a la difusió dels seus artistes. Llegir-ne més