El digital dels que votaran #SíSí. N. 3934. Diumenge, 18 de febrer de 2018 01:46 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

@FrancescViadel & De manars i garrotades fletxa

Setze jutges mengen fetge...

Comentaris 9  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
carregant carregant

Comparteix




Setze jutges mengen fetge d’un penjat... Segurament, no hi ha cap embarbussament en català que sigui tan conegut com aquest. La sinistra parèmia ha servit bàsicament a les classes populars durant segles per a delatar al foraster lingüístic tot i que que no ha estat la seva única funció. En el divertiment, certament, subjau l’aire de la revolta, la intenció d’escarnir des de baix l’estament de la justícia, un club que gairebé sempre ha jugat al costat dels poderosos, molt especialment en aquells països que s’han resistit a les innovacions, als canvis. L’etnòleg català, Joan Amades, explicava en el seu llibre Històries i llegendes de Barcelona (1984) que als ulls del poble no hi ha carn més deliciosa que la humana i que d’entre totes les parts del cos humà, la més gustosa és el fetge. Segons una tradició, els jutges que havien sentenciat a algú a la forca, després de l’execució i per donar testimoniatge del seu compliment, celebraven un dinar en què es cruspien el fetge del reu. Amades no aclareix si l’àpat admetia reus de tota condició social i ideologia encara que cal suposar que sempre cabrien les excepcions en funció del rang de l’infeliç més que no pas de la gana o els gustos gastronòmics dels magistrats. 

Els jutges poden fer això i molt més, gairebé sense limitacions, sobretot quan depenen d’unes estructures de poder tan endogàmiques com invasives, predemocràtiques. Una mostra d’aquest poder il·limitat l’hem pogut veure aquests dies, quan la justícia espanyola, contra el criteri de centenars de juristes i el sentit comú més elemental, s’ha entestat en mantenir en presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Com sempre ha passat en Espanya, la justícia ha tornat a donar mostres de la seva creativitat i ha fet mans i mànigues per a que la realitat no li espatllés ni una sola resolució contra aquells que consideren simplement uns enemics detestables que cal devorar. La majoria de la ciutadania espanyola, convenientment excitada com el públic de la xirigota gaditana La Família del Verdugo, ha aplaudit de grat la representació per a horror d’una minoria i, sobretot, per a indignació de milions de catalans i sorpresa de milions d’europeus.

Fa molt poc hem tornat a assistir a un altre banquet, el del Tribunal Constitucional, pagat per el Gobierno de M. Rajoy i a compte de la voluntat dels catalans democràticament expressada el passat 21 de desembre. La resolució és un autèntic nyap i aboca la democràcia en aquest racó de l’Estat a un absurd mentre la deixa tocada de mort en la resta. L’ha dictat un tribunal que va permetre l’aplicació abusiva del 155. Un tribunal on quatre dels seus 12 membres van jurar els principis del Movimiento, ben farcit de col·laboradors de la reaccionària fundació FAES d’Aznar i de l’Opus Dei, d’exmembres del PP, el principal partit que els inspira. Catòlics, apostòlics i romans. Espanyols abans i sobretot que res, en un sentit obvi que no cal ara i aquí perdre el temps explicant.

No dic res que no es digui cada dia, que no s’hagi denunciat, que no sigui evident. El franquisme i la seva expressió nacionalista perviuen en la judicatura, parasiten l’ànima de l’Estat. Ho explicava molt bé Carlos Jiménez Villarejo i Antonio Doñate Martín en Jueces, però parciales. La pervivència del franquismo en el poder judicial (2012): “El reconeixement de la presència al si de la magistratura espanyola d’un cert biaix ideològic franquista, de continguts autoritaris, és conseqüència directa d’una transició de la dictadura a la democràcia que li va afectar escassament, per la qual cosa sols lentament va assumir els valors democràtics. El corporativisme que sempre l’ha caracteritzat i l’acreditat  servilisme als poders executius determinaren el seu lent i forçat procés d’adaptació al nou Estat democràtic. El servilisme al franquisme fou la continuïtat del seu rebuig majoritari a la República.”.

Els catalans no trobaran justícia en aquest Estat com no la troben els ciutadans desnonats, els desgraciats de tot pelatge, qualsevol ciutadà de no ser que s’assegui a taula amb els poderosos. Hauria de passar un miracle. Les perspectives semblen més aviat funestes. I irònicament quan més s’invoca a l’Estat de dret, pitjor. És evident que només hi haurà veritables garanties d’una justícia equànime a Europa. Només Europa, malgrat Macron i tutti quanti, podrà garantir que els vots dels catalans no esdevinguin paper mullat, un passatge a la presó.  
Setze jutges mengen fetge d’un penjat; si el penjat es despengés es menjaria els setze fetges dels setze jutges que l’han jutjat...


Francesc Viadel
lectures 1397 lectures comentaris 9 comentaris

publicitat



COMENTARIS fletxa taronja

item
#9
Pepe fletxa Málaga
5 de febrer de 2018, 12.46 h

La judicatura como el ejército son dos instituciones franquistas que perviven gracias a nuestros políticos de la transición y que aún siguen interesados en no democratizar


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#8
bejota fletxa bcn
3 de febrer de 2018, 17.45 h

Carles Puigdemont jamás estudió periodismo, ni tampoco filología catalana como se asegura en las biografías autorizadas por el propio expresidente. La mentira ha sido siempre el arma que ha utilizado el político fugado para hacerse valer ante Cataluña.

N.B. MENTIDERS O IGNORANTS=TRENCAPATRIES.
LA BANCA HA DIT NO I, LA BANCA SEMPRE GUAN


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#7
31 de gener de 2018, 12.24 h

QUERIDISMOS NAZIS,

SE QUE HOY, UNA VEZ MAS, ESTAIS MUY TOCADOS PERO RECORDAR, DOBLAR HOY LA DOSIS DIARIA DE VALIUM Y FORTASEC Y NO ABANDONEIS LA INGESTA DIARIA EN UNOS 4 MESES COMO MINIMO.

MENSAJES DEL TONTO PUIGTONTON AL MAS TONTO AUN TONI COMINO:

- . . Vivimos los ultimos dias de la Republica Catalana.

- El plan Moncloa triunfa.

- El ridicul oes historico.

. . . esto se ha acabado.

. . . ahora ha caducado.

MENTRAS ESCRIBIA ESTO MANDABA VIDEOS DICIENDO TODO LO CONTRARIO. ¿NO OS CA... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#6
Anna fletxa Cardedeu
29 de gener de 2018, 23.08 h

quanta raó i que ben explicada!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#5
Anna fletxa Cardedeu
29 de gener de 2018, 23.05 h

Quanta raó i que ben explicada!


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#4
QUATRE BARRES fletxa II*II Republica Catalana II*II
29 de gener de 2018, 08.07 h

bejota > bcn

Marlene Wind: "El totalitarismo de es-patraña es similar al de Le Pen".



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#3
QUATRE BARRES fletxa II*II Republica Catalana II*II
29 de gener de 2018, 08.04 h

#1





DIME CULO DE SANDIA, CYANDO TE PETAN EL CULO "CARA AL SOL", SE TE


PONE CARA DE ESTANQUERA ?



JUAS JUAS JUAS JUAS JUAS JUAS JUAS JUAS JUAS JUAS JUAS JUAS JUAS













Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
bejota fletxa bcn
28 de gener de 2018, 16.40 h

Laura Fàbregas
Marlene Wind: "El populismo de Puigdemont se parece al de Le Pen"

La profesora universitaria danesa contesta a la campaña que los radicales de los CDR prepararon contra ella: "Espero que crean en la libertad de expresión"


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
28 de gener de 2018, 15.36 h

Siete brotes de sarna y 59 afectados este mes en Cataluña

Y ESO QUE EL PACIENTE CERO ESTA EN BRUSELAS . . . . .


JUA JUA JUA JUA JUA JUA JUA


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat







EDITORIAL fletxa

Sense un govern fort a l'exterior no tindrem República

En èpoques de normalitat política, la lluita entre els partits per aconseguir un acord de govern són més que legítimes. En moments com l'actual, amb una democràcia segrestada pel 155, per un govern espanyol que cada dia vol més repressió, ... Llegir-ne més









BLOGS enquestes

El Dietari del Procés El Dietari del Procés
6 mesos després, ignomínia
JOSÉ LUIS ORTIZ GUELL
CATALUNYA EL PRECUSOR DE ESPAÑA
Joan Guerola
Contes d'en Jan Bosch 185 Digues-me, que fas aquí? 4
El Comunicado - JL Herrera El Comunicado - JL Herrera
La 'presa' Catalunya
Claudi Bachs Claudi Bachs
Jaume Botey i Vallès, que la terra et sigui lleu
Vicenç Plans Vicenç Plans
El reencarnació del pujolisme és el 155, la Generalitat autonòmica.(16/1/2018)
Josep Maria Loste Josep Maria Loste
Mèrits. requisits i substitució linguística
Jordi Matas i Dalmases Jordi Matas i Dalmases
Estar en el poder i tenir poder

#CATALUNYAusurpada fletxa





publicitat



#xocdetrens fletxa






publicitat





publicitat









publicitat




logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.