La guerra pels actes
Al carrer Còrsega i al carrer Nicaragua estan molts nerviosos darrerament perquè les coses no estan sortint com tenien previst. La maquinària de socialistes i convergents estava funcionant a ple rendiment per organitzar en les properes setmanes un gran acte sobre la crisi i exposar les seves propostes. Els convidats, la plana major empresarial del país. Ves per on, ara sembla que les dates podrien coincidir la mateixa setmana, què haurien de fer llavors els empresaris? Clonar-se, postular-se per uns o altres, no anar a cap de les dues convocatòries, passar una estona per una i després anar corrent a l'altra?Sembla un acudit, però és un dilema important que, si no es gestiona correctament, pot arribar a condicionar el benestar socioeconòmic de casa nostra. Mentre els telèfons de Còrsega i Nicaragua no paren, la pluja de males notícies econòmiques continua sacsejant el teixit productiu català, els petits empresaris i els emprenedors. Veient aquest estira i arronsa, no és d’estranyar que la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió constati que el 66% dels ciutadans creuen que els polítics només busquen el benefici propi i que el 70% consideri que no tenen en compte l’opinió dels ciutadans. Potser en lloc de perdre energies en fer actes per presentar propostes econòmiques, caldria que totes les forces polítiques catalanes fossin capaces de treballar conjuntament per poder superar amb garanties aquesta situació. Ja n'hi ha prou de baralles estèrils, ja és hora que comencin a oferir mesures per aportar liquiditat a les empreses, per poder donar respostes immediates i ajudar aquells empresaris que encara estan disposats a arriscar.
A hores d'ara, hem sentit ja milions de plans anticrisi però cap pla de reforma real per transformar el teixit productiu. Amb la seva actuació, els polítics catalans demostren que són justament ells qui, exempts d'idees, tenen menys confiança en reflotar la situació. Com és que no busquen l’oportunitat perquè en puguem sortir enfortits com a país? Deu ser que aquesta setmana han estat massa ocupats felicitant-se perquè l'Estat espanyol invertirà 4.800 milions d'euros a Catalunya, quan la xifra no és res més que allò que per llei ens pertoca, com si les solucions no les tinguéssim a casa i necessitéssim que l'Estat ens tregui les castanyes del foc.





