El cinisme de la Chacón
La primera dona ministra de Defensa, la primera dona que jura un càrrec de ministra embarassada, la primera dona que llegeix un discurs al rei durant la Pasqua Militar, la primera dona cap de llista del PSC que esgarrapa un milió i mig de vots a Catalunya. Aquesta és Carme Chacón. Una catalana a la cort del fins ara totpoderós Zapatero. Una catalana que hauria de defensar amb ungles i dents la gent de casa nostra i els seus interessos, però que a hores d’ara només ha alçat la veu a les executives del PSOE per tallar de soca-rel les demandes dels seus companys socialistes catalans.Per això li agrada a Zapatero, perquè abans de catalana és espanyola. I Chacón ho ha aprofitat i ha sabut nedar entre dues aigües com a bona peixos que és. S’ha convertit en un valor en alça a Catalunya, eclipsant fins i tot al president de la Generalitat i convertint-se en la nineta dels ulls del president del Govern espanyol.
Són molts els que ja la situen en les travesses per ocupar les primeres posicions en la nova cursa que s’encetarà per ocupar La Moncloa. Amb una estratègia política i comunicativa molt ben dissenyada pel seu marit, expert en aquest sector, el passat cap de setmana ocupava la portada del dominical d’un diari català. Parlava de la seva tasca al capdavant del Ministeri, de les futures dones generals, dels entrebancs amb què s’ha trobat etc. Una entrevista feta a mida, molt ben calculada i edulcorada per la seva condició de mare-ministra. Tot plegat molt bonic.
La Chacón és una lluitadora nata, això ja ho sabem, però també és tan lluitadora pels interessos dels ciutadans catalans? Encara no hem vist la Carmeta trencant-se la cara per aconseguir un millor finançament per Catalunya, ni posant entre l’espasa i la paret als seus companys de Ferraz, ni l’hem vist barallant-se perquè les ajudes arribin a les petites i mitjanes empreses del territori, com tampoc l'hem vist reclamant millores socials i sanitàries a Zapatero. Això sí, ella va ser la cap de llista del PSC i va fer moltes promeses durant la campanya però no podem oblidar que ella, abans de catalana, és espanyola.





