Els catalans no som 'tontos'
Milers de persones s'han manifestat aquest cap de setmana pels carrers de Barcelona per exigir solucions a la crisi. Catalans que reclamen una sortida al Govern de la Generalitat per frenar aquesta terrible recessió que està desembocant en prop de 17.000 treballadors afectats per alguna regulació laboral i en taxes d’atur de més de l'11%. Unes dades molt preocupants que constaten que molts ciutadans les estan passant realment magres. Per això, eren molts els que anaven darrera la pancarta amb el lema 'Plantem cara a la crisi' però eren pocs els que sabien realment quin sentit tenia aquesta manifestació. Una marxa molt digna i respectable però també plena de clarobscurs.Els ciutadans demanàven solucions a la Generalitat, sense saber que la capacitat de reacció del Govern català és gairebé nul·la perquè està econòmicament asfixiat. Els nostres governants també tenen problemes per arribar a finals de mes, però això no s’explica. Com tampoc s'explica que aquest atzucac en el que ens trobem canviaria si es tanqués l’acord del finançament i arribessin els esperats més de 3.000 milions d’euros en concepte d'una part del que ens deuen les espanyes.
Tot i que s'estan incomplint tots els terminis legals, sembla que el finançament va per llarg. Potser abans de l'estiu hi haurà una raquítica resposta! Com és que tant polítics com sindicats, que coneixen fil per randa aquesta problemàtica, no van canviar el lema de la manifestació? Com és que no es va cridar 'Espanya paga ja'? Com és que ningú va explicar que les Comunitats Autònomes amb concert econòmic tenen menys dificultats per superar la crisi?
Potser ja és hora de començar a fer pedagogia i deixar clar de quina manera podríem començar a aixecar cap. Necessitem menys manifestacions tàctiques i més estratègia política. Els catalans no som 'tontos' i ens mereixem saber què està passant sense teranyines estranyes. I els polítics que no es posin després les mans al cap quan les enquestes mostren que la desafecció creix dia a dia. Plantem cara a la crisi, sí, però amb la veritat per davant.





