El digital dels que votaran #SíSí. N. 3871. Dissabte, 16 de desembre de 2017 19:46 h


directe!cat


acn

EDITORIAL fletxa

publicitat


Dijous, 14 de juny de 2007 05:00 h

Les llàgrimes de cocodril de CiU i el PSC

Comentaris 6  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 8 vots )
carregant carregant


Comparteix







Etiquetes

Quan Pasqual Maragall va perdre les eleccions davant Jordi Pujol, l'expresident del PSC va denunciar un sistema electoral pervers que feia que ell, que havia tingut més vots, no tingués més diputats. Maragall s'esquinçava les vestidures i predicava aquí i allí que calia canviar les regles del joc. Volia una llei electoral feta a mida, a mida del PSC és clar. Maragall era la viva imatge del mal perdedor que, davant els resultats, volia canviar les regles del joc. Maragall va novament estimbar-se contra Artur Mas el 2003, quan es veia guanyador sense baixar de l'autobús. Amb la seva carrera política tocada de mort -i mentre tornava a proclamar-se guanyador i qüestionava, de nou, les regles del joc- es va aferrar al salvavides que havia de representar la proposta d'Esquerra de fer un pacte que, entre d'altres, fes possible un bon Estatut. El resultat va ser un text normatiu refrendat pel 90% del Parlament.

És clar que aquell pacte se'n va anar en orris gràcies, entre d'altres, a Artur Mas i el seu equip d'assessors, que van veure en una renegociació de l'Estatut a la baixa (i tan a la baixa que el mateix Guerra se'n fotia en públic) una possibilitat de recuperar la Presidència de la Generalitat amb la complicitat del PSOE. Quan no va ser així, CiU i tota la seva artilleria mediàtica van iniciar una nova versió de la cançó de l'enfadós. No hi havia dret, ells havien guanyat les eleccions però les majories parlamentàris pervertien les regles del joc i feien possible una majoria de Govern en què no hi figurava el partit que les havia guanyat. Novament les regles del joc eren les culpables, regles que -tot sigui dit- CiU va defensar amb vehemència quan Jordi Pujol va poder iniciar la que havia de ser la seva darrera legislatura gràcies a un acord parlamentari amb el PP:

I novament, la coalició ha tornat a engegar la maquinària per denunciar les possibles majories de govern que no els afavoreixen a municipis i diputacions. Tornen amb la mateixa cançoneta: s'ha de respectar la llista més votada -quan és la seva, és clar. Prescindint d'una realitat que mai fins ara havien qüestionat: els electors escullen els regidors al ple de l'Ajuntament. I són aquests regidors els que escullen l'alcalde.


La cantarella, el discurs queixós i ploraner, torna a escoltar-se amb força, recorrent a vells arguments, ahir d'uns i avui dels altres. Són llàgrimes de cocodril: dels que només posen en dubte les normes quan no els afavoreixen.





publicitat



COMENTARIS fletxa taronja

item
#6
joan fletxa Alt Urgell
15 de juny de 2007, 09.25 h

totalment d'acord amb "CiU i PSC són iguals ! Barcelona"


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#5
Lluis N fletxa Maresme
15 de juny de 2007, 08.18 h

Per a mí el problema no son els pactes en sí mateix sino el fet de que els partits ho amaguin abans de les eleccions. En Saura, al que mai he votat, deia clarament que pactaria amb PSC a la Gene. Esquerra com sempre feia la puta i la ramoneta, quan ja tenien el pacte ben cuinat. Només calia que els resultats fóssin favorables. Van enganyar l'electorat. Em vaig sentir enganyat perqué jo no sóc ni de dretes ni d'esquerres sinó tot el contrari: sóc independentista. Les properes eleccions so... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#4
14 de juny de 2007, 20.08 h

Aquí no hi ha ningú que tingui les mans prou netes, per molt que digués en carod. Ara, l'actitud actual de ciu és pura ficció. Però si la diputació de tarragona l'han pactada amb el pp i a l'Aran tb. Aquests, com els altres, pacten el que més els convé.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#3
Jack Sparrow fletxa agramunt
14 de juny de 2007, 17.47 h

Despres diuen que si la gent no va a votar...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
14 de juny de 2007, 10.30 h

No us hi estresseu. Ciu i psc són exactament el mateix. Jo no estaré content fins el dia que a aquesta banda de botiflers no els necessitem per a res. Són el pitjor, del pitjor. Pel que fa a ERC, nois espavileu-vos, i no oblideu que no teniu la patent de l'esquerra independentista. A mi m'és ben bé igual si hi ha regidors ijndependentistes sota les sigles d'ERC o de la CUP, l'important és que n'hi hagin cada dia més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
esteve fletxa Lliçá d'Amunt
14 de juny de 2007, 09.54 h

El tema de la llista mes votada es la manera suau d'apostar per el bipartidisme. Un gran partit (X exemple CiU a Catalunya) pot treure el 40% dels vots (i torna a ser un exemple), però això que en principi sembla que li dona la majoria, no es veritat doncs indica que el 60% no està d'acord amb la seva proposta.
Els paissos que com Espanya arrosseguen molts dèficits democrátics, son fervents partidaris de l'eliminació de les coalicions per tal que la politica sigui manegada amb tota comodit... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat







#CATALUNYAusurpada fletxa







BLOGS enquestes

Vicent Luna Vicent Luna
Antoni Miró, la mirada rebel
Joan Guerola
Contes d'en Jan Bosch 176 El Gat
El Comunicado - JL Herrera El Comunicado - JL Herrera
El 21D no va solo de Independencia
El Dietari del Procés El Dietari del Procés
Espanya apunyala la sobirania de Catalunya a marxes forçades
Estanis Alcover Estanis Alcover
Sàpiens aporta una bona història del periodisme de Catalunya
Vicenç Plans Vicenç Plans
La resposta és a l’extrem, si volem evitar noves eleccions (1512/2017)
Sergi Tarrés i Sales Sergi Tarrés i Sales
16 HORES AL DIA
Jordi Solà Coll
Només una part de la veritat. Opressió i independència de Catalunya




publicitat





#xocdetrens fletxa








publicitat





publicitat







publicitat



publicitat



publicitat



logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.