Dilluns, 11 de maig de 2009 05:00 h

Estadi Lluís Companys

Molts anys, moltes dificultats, impediments, sang, suor i llàgrimes per aconseguir que l'estadi olímpic porti per nom el del President del nostre país assassinat per la dictadura franquista i a qui la democràcia espanyola encara nega l'anul·lació del judici farsa que va patir. Encara avui, alguns que diuen ser demòcrates, els molesta el nom.

Un estadi que es quedarà orfe d'usuaris, un cop confirmat que el RCD Espanyol es trasllada al seu nou estadi de Cornellà, i és aquí on l'Ajuntament de Barcelona, comandat pel PSC des de fa més de 30 anys, té un veritable problema, què fer amb les instal·lacions olímpiques?

I l'oportunitat la té Barcelona si fa el que faria qualsevol capital d'un país normal, donar-li contingut nacional a l'estadi Lluís Companys. Barcelona i el seu govern ha de decidir què vol ser, si la capital de Catalunya, o la segona ciutat de l'Estat espanyol, si vol exercir el lideratge, o vol ser plat de segona taula.
Els anteriors alcaldes de Barcelona van mantenir, malgrat tot, un perfil propi. Cal reconèixer que van mantenir un cert orgull de capital del país, però l'actual alcalde i el seu equip han iniciat una deriva preocupant, ja que sembla que tot el que sigui en benefici del país passa a segon pla (promoció del .bcn, ús del català,...), i la gestió de l'estadi President Companys comença a ser preocupant.

Una sortida positiva a la marxa del RCD Espanyol seria promocionar l'estadi i la resta d'instal·lacions esportives per a totes aquelles activitats que reforcin les mateixes seleccions catalanes i sobretot no fer el contrari, que sembla que és la principal activitat dels actuals gestors municipals.

Promocionar Barcelona (ciutat olímpica l'any 92) no vol dir oferir-se com a plat de segona taula per ser subseu de Madrid 2016, promocionar Barcelona vol dir creure en el seu potencial i creure que la seva capitalitat va lligada a la sort del seu poble, Barcelona serà gran si Catalunya ho és.

Si l'actual equip governant no vol assumir aquesta responsabilitat, caldrà pensar que l'única sortida és l'alternança política, i en democràcia 30 anys de govern del mateix color polític, és una barbaritat.
Els mateixos que aquests dies estan contents per haver destronat al PNB del poder, malgrat haver-ho fet amb trampes, al·legant que això és alternança. Hem de suposar que estaran encantats que en aquesta alternança arribi també a Barcelona, Girona, Lleida i altres ciutats que nomès han conegut un sol color polític.