Dilluns, 1 de juny de 2009 05:00 h

XN: la teranyina del poder

XN, és la nova aposta de la Diputació de Barcelona per tancar un espai socialista de comunicació, XN és una agència de notícies, que neix amb voluntat d’evitar el procés de consolidació de l’actual agència nacional, l’Agència Catalana de Notícies (ACN). En aquest context, XN apareix com a clara resposta a l’embranzida que ha adquirit en els últims anys l’ACN.

Suposa una redundància d’un servei públic ja existent, a través de l’agència estatal (EFE) i de l’agència nacional (ACN). Representa, doncs, més despesa per part d’una administració pública en temps de crisi econòmica i de crisi del sector de la comunicació.

XN es concep des del contrapoder polític del socialisme sectari, del pes metropolità socialista, totalment contraris a allò que suposa l’espai català de comunicació. És, doncs, un invent que ningú no reclamava (ni les televisions locals que ja tenen la seva Xarxa Audiovisual Local (XAL), ni les ràdios locals que ja tenen la seva COM, ni els mitjans digitals, ni els gabinets de premsa d’institucions i empreses) i que l’únic que busca és l’afebliment per l’afebliment, la deslegitimació de l’agència nacional

La Diputació de Barcelona té la XAL (xarxa de televisions locals), la COM (xarxa de ràdios municipals) i el diari digital La Malla, amb resultats modestos segons l’OJD, per cert. És a dir, disposa de totes les finestres mediàtiques possibles: ràdio, televisió, mitjà digital i web institucional lògicament. L’agència XN era la única joguina que no tenia a les seves mans

En temps de crisi i en temps de necessari ajustament econòmic, la Diputació de Barcelona no ha fet cap esforç per racionalitzar la seva despesa en l’engranatge mediàtic i de propaganda (les últimes setmanes ha intensificat les insercions publicitàries als diaris) i manté estructures superposades i contradictòries en el seu conglomerat mediàtic

La Diputació de Barcelona ha estat incapaç de fer una redacció integrada entre la COM, la XAL i La Malla, reduint estructura i estalviant costos. En canvi, contra tota lògica crea un nou monstre.

La Diputació de Barcelona demostra una clara intromissió en allò que li pertocaria a una estricta administració local de la província. Envaeix territori fora de les comarques de Barcelona en contra de les altres diputacions i de la Generalitat, i entra en competència amb l’ACN, un servei ja existent i de titularitat d’una administració d’àmbit superior, la Generalitat.

Trenta anys sense alternança en algunes institucions n’ha rebaixat la qualitat democràtica i ha permès consolidar un poder absolut cada cop més preocupant. XN, és la darrera demostració del que estem dient. Com més poder es té, més se’n vol.