Dimecres, 29 de juliol de 2009 05:00 h

Fèlix, el personatge

Fèlix Millet, tot un personatge, president de l'Agrupació Mútua i de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música fins dilluns, ha hagut de dimitir per la investigació per presumpte desviament de fons del Palau de la Música Catalana, l'entitat símbol de la cultura catalana. La investigació va sortir a la llum pública per sorpresa, però en cercles ben informats era esperada per les denúncies anònimes que s'havien estat fent des de diferents àmbits.

Fèlix Millet havia tingut, com molts altres personatges de trajectòria decadent semblant, l'habilitat de convèncer a tothom. Aprofitant el 'glamour' del Palau i de tot el seu entorn tenia fil directe amb totes les autoritats, les que són d'elecció democràtica i també les que no ho són amb monarquia inclosa, des dels partits polítics de l'esquerra fins la dreta més espanyolista, i a les principals empreses i corporacions de l'Estat, i ho aprofitava amb l'objectiu d'aconseguir-ne el màxim de diners.

Malgrat tenir uns antecedents negatius en la gestió, que fins i tot el van portar a la presó pel cas Renta Catalana, va enlluernar el poder establert, polític i econòmic. Va ser un home amb sort ja que no sempre els que cometen errades en la seva vida, alguns de molta menys importància que la del senyor Fèlix Millet, tenen una oportunitat per refer-se. Ell, l'ha tingut i no sols no l'ha aprofitat, sinó que l'ha fet molt més grossa.

Aquests dies, bona part del poder econòmic i polític deu intentar esborrar les fotografies on apareix amb el personatge. Procuraran esborrar tot contacte amb Millet perquè ara ja els destorba. Avui, però, la tecnologia ho permet quasi tot, i segur que apareixeran tota mena de documents que testifiquin aquestes relacions. Ens agradaria que els mitjans fossin nets, si en treuen, que les treguin de tots colors.

Si una cosa no es pot negar és que el personatge va aconseguir moltes aportacions econòmiques, ara caldrà veure si totes van anar a parar allà on ho havien de fer, i és molt important que se sàpiga, més encara quan parlem de diner públic. Ens cal saber on s'ha invertit fins el darrer euro. Les administracions públiques han d'assumir-ho com una obligació, perquè totes i de tots colors han aportat diners al Palau, i cal que el Palau i tot allò que representa netegi, en benefici de tots, la seva imatge. De la mateixa manera que ningú pot posar en dubte la seva condició de joia arquitectònica ha de poder ser també una joia de la gestió pública.