Dimecres, 23 de setembre de 2009 05:00 h

Tancs, èxits esportius i mentides

Que es parli dels tancs en els entorns del PP com a sortida a les consultes populars sobre la independència no és cap sorpresa. La sorpresa es produeix en el moment en què qui parla de tancs és el PSOE, perquè de tancs a la guerra moderna n'hi ha de moltes menes. Alguns funcionen amb comandament a distància i altres disparen flors, però enverinades i que provoquen un alt grau de mortalitat. Els tancs de la guerra moderna poden arribar a ser molt més perillosos que els que van desfilar pels carrers durant el cop d'estat del 23-F i, si a sobre estan en mans suposadament amigues, molt pitjors.

Davant les consultes populars sobre la independència, els tancs de la ministra Chacón no serveixen, ni tan sols estan homologats a Europa, per això la tàctica és una altra i l'hem de vigilar molt atentament. En primer lloc, és inadequat i no és de rebut que en una democràcia el president del país desautoritzi les consultes populars de la manera que ho ha fet Montilla, que seguint l'exemple de la ministra Chacón ha posat en un mateix sac els falangistes i els demòcrates que no tenen por de les urnes, ni por a perdre. En aquesta qüestió el president Montilla ha actuat com a membre del PSOE i no com a president del país, i això vol dir que l'efecte Arenys de Munt els preocupa molt més del que estan disposats a reconèixer perquè, per primera vegada, han vist que alguna cosa passa i les seves cèl·lules de crisi han començat actuar.

Davant d'aquesta situació no podem adormir-nos. L'Estat espanyol mai perdona traïdors. Com hem vist al País Basc, el pacte entre el PP i el PSOE no és una quimera sinó un acte de fermesa per demostrar que, quan cal, la ideologia se la passen per on poden per mantenir els seus interessos. És en aquests moments quan veiem què és el primer, Espanya per damunt de tot.

Segurament ha arribat l'hora que als Països Catalans fem el mateix, el país és el primer. Cal primer tenir-ne, amb totes les seves conseqüències, i desprès ja definirem democràticament el model. Com podem estar tranquils quan veiem que l'Estat espanyol celebra les seves gestes esportives, la majoria d'elles amb jugadors catalans, i ho fa amb una clara utilització política? No ens hem adonat que l'Estat espanyol utilitzarà tot el joc brut possible per evitar qualsevol intent d'anar més enllà? Ho ha fet i ho seguirà fent mentre li permetem: Fresno, espoli fiscal, AENA, Fèlix Millet...

És hora de plantar-nos, de treballar plegats partits polítics i societat civil per un objectiu comú. Cal anar molt més lluny en el nostre autogovern perquè és l'única manera coneguda per la condició humana de poder treballar per un món i un país molt més just. No fer-ho és permetre que 'els tancs', no els de la Ministra sinó els de veritat, entrin per l'autopista dels egoismes individuals i aprofitin les nostres mesquineses per diluir-nos com a poble. Només depèn de nosaltres, avui ja sabem que l'Estatut és mort, el Tribunal Constitucional espanyol ja ha sentenciat perquè faci el faci ja l'ha matat amb tres anys d'espera i de pressions. La via autonòmica o federal és morta i l'únic camí és el dret a decidir. Cap demòcrata pot tenir por d'una urna, només els que sempre practiquen el joc brut.