Informes, arma letal
Alguns pensen que quan s'arriba al poder tot val, que ha arribat l'època de la impunitat i converteixen els seus nobles principis en paper mullat. L'informe que va presentar el conseller Antoni Castells al Parlament de Catalunya a partir d'una auditoria sobre els informes encarregats per l'actual Govern en lloc de posar pau, han aixecat polseguera.Aquesta posició és fruit segurament de no voler parlar clar d’aquest tema i fruit de la por de donar informació. Tot i que és lícit, a vegades necessari o fins i tot obligatori per llei encarregar informes per prendre decisions que sovint afecten a milers de ciutadans, el que no és lícit és encarregar informes inútils i partidistes.
L'error del conseller Castells és voler aparentar una actitud de transparència que s'ha quedat a mitges. D'entrada, el mostreig entre els diferents informes dels departaments sobre els quals s’ha fet l’auditoria, no entra a examinar cap informe encarregat per presidència, quina casualitat. Un greu error que afegeix sospites a la presumpta transparència del conseller. Si a més amb la mostra feta s'arriba a la conclusió que un 16% dels informes són inútils, Conseller Castells té un greu problema.
Però el més greu de tot plegat, és la infidelitat del PSC vers els seus socis. Els socialistes van intentar amagar els informes de presidència, no els van auditar per indicació expressa, i com que no se n’han sortit i l’informe sobre els opinadors es converteix en l’estrella dels titulars periodístics salten les alarmes a presidència. Resultat i objectiu, desviar l'atenció pública cap als informes dels seus socis. És en aquest context que dilluns al vespre alguns periodistes d'aquest país reben detalls interessats d'un informe fet pel president d'ERC en la seva etapa de conseller, reduint-lo a una anècdota humorística. La sorpresa d'alguns periodistes és la procedència de la filtració, un càrrec important de presidència de la Generalitat, que per tal de salvar la cadira no dubta en carregar contra els socis de Govern i posar en l'ull de l'huracà a Esquerra.
No contents amb la situació, els assessors de presidència ofereixen com a cap de turc de l'informe sobre els articulistes a un alt càrrec republicà, el cap de comunicació corporativa Jordi Fortuny. Recordem que, en el seu dia, un informe periodístic va comportar la dimissió d'un altre alt càrrec, el també republicà Miquel Sellarès. Tot plegat un intent desesperat per evitar costos polítics a les files socialistes. Avui sabem amb precisió que l'encàrrec de l'informe, surt directament dels Secretaris Generals de Presidència, únics responsables d'aquesta malifeta. Han enganyat, han mentit, han amagat les seves evidents responsabilitats i han estat deslleials amb els seus socis de Govern. Esperem que prenguin exemple i els seus veritables responsables presentin la dimissió.





