El Palau
Sense cap mena de dubte, l’afer del Palau de la Música ha representat una de les sacsejades més negatives que ha patit la societat catalana, tant la burgesia catalana com la classe dirigent. El robatori és tan gran, tan espectacular, que poca gent ha sabut donar resposta a la situació. Gairebé tothom que ha tingut alguna cosa a veure amb la història, ja siguin administracions públiques o empreses privades, coincideixen a dir que sembla impossible. Quasi tothom es posa les mans al cap, però pocs fan autocrítica de les demostrades mancances dels controls realitzats.Més encara quan és sabut que Fèlix Millet havia tingut antecedents delictius i, sobretot, perquè s’havien produït denúncies que encara que siguin anònimes s’han convertit en un relat fil per randa del robatori massiu del Palau de la Música. Així ho demostra el document publicat per directe!cat, signat per AOC (Associació Orfeó Català?) enviat a diferents personalitats on es denuncien amb data de 2008 tot un seguit d’irregularitats molt greus.
Denúncies fetes per gent que ha patit els aires melòmans d’uns personatges que s’havien arribat a creure intocables i que segurament feien aquest tipus de pràctiques des de fa molts anys. L’escàndol Millet encara no s’ha acabat, més aviat al contrari. Les xifres són tan importants, que molt probablement Millet i els seus socis directes han utilitzat i beneficiat a molta més gent amb aquest robatori. És impossible, per més llest que sigui, haver robat tant i tant i durant tants anys sense que ningú se n'adonés. Per fer-ho, ha hagut de comprar voluntats.
El document fet públic per directe!cat sembla un relat d'allò que s'ha anat desvelant aquests darrers dies. El més inversemblant del document 'anònim', és que està datat a l’any 2008 i, segons algunes informacions, existeixen més cartes anònimes anteriors a aquest document enviades de la mateixa manera a diferents estaments denunciant la greu situació.
Un dels punts més destacables del document i que, per ara, no s'han destapat és el suposat robatori fet al Palau, via FAES, per import de més de 600 milions de pessetes. La carta ha donat peu a unes declaracions de la portaveu del PP, Dolors Montserrat, en què malgrat defugir comentar el document publicat, ha afirmat: 'El nostre partit mirarà si hi pot haver alguna cosa' i s'ha compromès 'a obrir una investigació interna per saber si Millet va finançar el PP o la FAES'.
Una prova més que evidencia que el cas Millet serà encara molt més gran i greu que no pas ara. Per tant, cal ser exigents per saber tot el que ha passat i si algú s’ha aprofitat d'aquesta trama maligna ha de pagar socialment i políticament aquesta bogeria.





