Per què no som espanyols?
Perquè som capaços de reconèixer els nostres errors, ens castiguem i fins i tot paguem pel que fan malament els nostres compatriotes. Som incapaços de no assumir els errors, siguin nostres o no i, sobretot, som solidaris sempre, paguem fins i tot perquè altres puguin seguir robant.Sempre perdonem els altres, mai som prou exigents amb nosaltres mateixos. El cas del saqueig del Palau n'és una mostra evident: en lloc d'exigir les responsabilitats oportunes als governs espanyols, tant del PP com del PSOE, ja que tots dos van pagar generosament, ens dediquem a massacrar-nos entre nosaltres, una derivada que sempre és fàcil i compta amb l'ajuda de certa premsa 'amiga' que exalta els nostres errors i tapa els errors polítics als partidaris que tot segueixi igual.
Els errors de tots aquells que aspirem a anar molt més enllà no tenen perdó; ara bé, el saqueig continuat, els negocis tèrbols, els finançaments irregulars de partits polítics espanyols compten amb una amnistia permanent, tant judicialment com socialment.
L'Estat espanyol oblida ràpidament les seves vergonyes, el seu joc brut. Obliden el GAL, el franquisme, la tradició colpista, el saqueig del Baix Llobregat via Filesa-Movilma i altres per finançar els socialistes, la persecució de la llengua i cultura catalana, l'assassinat del president Companys, el suborn per impedir el reconeixement de les seleccions catalanes, fins i tot s'han oblidat de la candidatura olímpica de Madrid, amb els diners que s'hi han arribat a invertir. És igual, per a ells tot és vàlid, tot s'hi val per aconseguir els seus objectius.
Per contra nosaltres acabem pagant sempre doble. Paguem col·lectivament pels errors individuals i sempre acabem demanant disculpes. I així cada dia, a poc a poc, anem matant el nostre petit país.
Algú sap què s'ha gastat el PSOE en la candidatura olímpica de Madrid, tot plegat per fer el ridícul? Ni ens ho hem preguntat, i al contrari: en ple escàndol per l'informe sobre periodistes encarregat per Montilla a Presidència surten a la llum filtracions parcials i interessades d'informes per castigar clarament als republicans i, quina casualitat, també surt a la llum el pagament de diners a l'entorn de CiU, via Fundació Trias Fargas i Àngel Colom.
I això no és tot: per si no n'hi hagués prou, també surt a la llum pública un presumpte espionatge a Can Barça per liquidar al president que ha normalitzat sense complexes l'independentisme. Tot plegat ens passa per voler anar molt més enllà nacionalment.





