Dilluns, 12 d'octubre de 2009 05:00 h

Tothom es creu les mentides d’Espanya?

Nosaltres no. Trobem escandalós que el diari rei de la premsa groga espanyola, El Mundo publiqui, una conversa telefònica entre el president de la Junta d’Extremadura i el president del Barça, on explicava entre altres coses que Joan Laporta va dir-li ‘barcelonista de merda’ i deu vegades “imbècil” en resposta a un article del president extremeny al diari Marca on retreia a Laporta el seu posicionament independentista i que això marqui l’agenda del nostre país.

Malauradament, ha estat dit i fet. Sense cap mena de comprovació, bona part de ‘la premsa catalana’ i els tertulians de sempre va començar a carregar contra Laporta. Li retreien tot, fos veritat o fos mentida, en una prova evident de que tots aquests intocables no li perdonen, i sobretot no volen, que el Barça segueixi el camí iniciat per Laporta de ser un referent dels avenços nacionals del nostre país.

Però el més greu de tot plegat és la demostració palpable i patètica de que el p oder central marca l’agenda, encara que sigui via una mentida d’El Mundo o un altre mitjà similar. Avui sabem que fins i tot la Junta d’Extremadura nega que es produís el primer insult i quan pregunten pel segon, ben bé no saben què dir. Si era una conversa privada entre dues persones, com es pot donar credibilitat només a una part? O és que El Mundo fa escoltes i seguiments il·legals? No seria res d’estrany, ja que és habitual en aquest mitjà.

La darrera mentida de l’Estat espanyol fa referència a la sentencia del Tribunal Constitucional. Fonts de la Moncloa asseguren que, malgrat que el TC retalli l’Estatut -confirmen que ja hi han passat el ribot- ells compliran amb l’Estatut. Alguns encara els donen credibilitat, però convé recordar que qui fa aquestes promeses és un Estat incapaç de complir la llei de pressupostos; l’Estatut que va aprovar; el mateix Estat que amenaça de portar la llei d’Educació cavant el TC; el que practica el joc brut amb el reconeixement de les seleccions catalanes, i a sobre encara ens el creiem.

Ja n’hi ha prou d’insults i de mentides, prou d’abaixar el cap quan ens les expliquen, prou de disculpar-nos davant l’Estat espanyol pels nostres suposats errors. Volem uns mitjans de comunicació propis i que mirin el país amb il·lusió i orgull. Volem uns dirigents polítics i econòmics sense complexes -que no extirpin Catalunya del nom d’una Caixa perquè és un impediment pel creixement a l’Estat espanyol- però sobretot no podem callar davant la tergiversació de la realitat.

El saqueig del Palau de la Música comença a fer-se gran per voler fer el paper de botifler. Fèlix Millet va suplicar ajuda a Espanya, Aznar cobra per partida doble i aquí comença el saqueig a gran escala. No és veritat que la gestió nefasta de Millet sigui un fracàs del catalanisme, tan sols és una mentida més d’Espanya per boca del PP. És el fracàs de voler ser un servidor de l’Estat espanyol, d’acceptar-ne les almoines perquè sempre paga els traïdors a Catalunya. Mai els fidels que, en tot cas, elimina amb guerra bruta.