Abaixar la persiana
No és baladí que una persona molt ben informada com Toni Bolaño, qui va ser l’home de confiança del primer secretari del PSC, José Montilla, hagi dit -malgrat José Zaragoza ho desmenteixi- que els socialistes estan farts dels republicans i que ‘el president podria fer el sacrifici de ser el segon de Mas’.En altres paraules, que facilitar la sociovergència per evitar perdre el poder, seria la darrera estratègia planificada per Nicaragua un cop han vist que el cas Pretòria els allunya definitivament d’un nou tripartit. El saqueig del Palau els va obrir l’esperança d’un desgast de CiU, i van engegar el ventilador, però l’acció del jutge Garzón ha tirat per terra les esperances d’uns bons resultats a les eleccions nacionals.
El PSC ha tancat files i ha començat a treballar per afrontar la fita de mantenir-se en el poder. Fins i tot si això vol dir renunciar a la presidència de la Generalitat, seria considerat un mal menor i estarien disposats a fer-ho. No seria estrany que un cop el PSC dóna per perdudes les properes eleccions hagin decidit una nova estratègia per fer possible el gran pacte, sabent que la sociovergència només és possible amb Montilla de segon de Mas.
En aquest escenari no sorprendria que el PSC fes un avançament electoral de caràcter teòricament tècnic, però de profunditat política situant les eleccions abans de l’estiu, per desgastar als republicans. Aquest avançament evitaria que s’aprovessin algunes de les lleis més emblemàtiques dels seus socis com la llei del cinema, la llei de comerç, la llei de les vegueries o la llei de consultes deixant tocada la formació de Joan Puigcercós per impossibilitar també un possible pacte nacional entre CiU i ERC.
No només està en joc el Palau de la Generalitat. Les properes eleccions municipals obren la porta per primera vegada en democràcia a que el PSC perdi algunes de les grans ciutats del país. L’efecte Santa Coloma de Gramenet preocupa molt més del que pot semblar. Entre les files socialistes ha caigut un mite. Si a això hi afegim la debilitat del PSC a ciutats com Barcelona o Girona, on hi ha una veritable possibilitat de canvi, es pot entendre que tot val per preservar el poder, fins i tot ser deslleials als socis.





