Dimecres, 25 de novembre de 2009 05:00 h

Llei d’economia insostenible

En un acte molt a l’americana, el líder socialista Rodríguez Zapatero ha anunciat la llei estrella del seu mandat: la llei de l’economia sostenible, la llei que ha de servir per superar la crisi econòmica a l’Estat espanyol, una de les pitjors d’Europa. Una crisi que, com en altres ocasions, afecta molt especialment als catalans que ho patim més que ningú.

Catalunya, les Illes i el País Valencià, aportadores netes a la solidaritat espanyola que paguen molt car l’espoli que pateixen. Aquesta proposta de Zapatero va camí de convertir-se en un nou parany per a les economies més emprenedores. La llei vol ser una sortida per la porta del darrere per a tota la cultura del subsidi ja que, mitjançant aquesta llei, el govern espanyol vol fomentar la competència deslleial d’algunes CCAA respecte a les CCAA més emprenedores.

Pels catalans la llei té un altre nom, 'llei de l’economia insostenible' perquè pretén assimilar tots els territoris per la via de la subsidi fent que, un cop més, l'espoli fiscal que patim -o la falsa solidaritat que diuen alguns- serveixi per fer menys competitiva l’economia catalana o més ben dit per fomentar la competència deslleial.

Com és possible que el mateix govern que retalla dràsticament la recerca i la innovació als pressupostos, sigui creïble quan parla d'una llei de foment de la nova economia i les noves oportunitats? Com es pot ser tan demagog presentant aquesta proposta en un míting polític a l'estil 'Bollywood' en plena crisi econòmica?

Rodríguez Zapatero ha perdut la credibilitat i, a la desesperada, vol vendre’ns una nova recepta per intentar salvar els seus, a costa d’enfonsar-nos. Després d’incomplir el temps previst en l’Estatut per al finançament, ara ens porta a una mort lenta per la via de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol i a la ruïna per la via de l’economia insostenible.

O baixem del tren dels ineptes, o acabarem convertir-nos en uns ximples útils al servei de qui governi l'Estat espanyol sigui quin sigui el seu color polític. Ha arribat l'hora de deixar de mantenir governs al servei d’Espanya i contra Catalunya. Si cal ser solidaris, cal que siguem nosaltres mateixos qui administrem la nostra solidaritat, el nostre esforç i el nostre talent. No podem deixar el més temps el destí dels nostres ciutadans en mans d’especuladors i prestidigitadors.