Dimecres, 16 de desembre de 2009 05:00 h

Catalunya serà independent o no serà

Volem expressar la nostra solidaritat amb tota la gent que pateix per defensar la llibertat d'expressió, atacada per un Estat espanyol incapaç d'acceptar les vies democràtiques a la llibertat. Egunkaria Aurrera!

'Catalunya serà independent o no serà'. Amb aquestes paraules el director executiu d'Osona decideix, Alfons López Tena, tancava la seva intervenció a Vic després d'anunciar els resultats definitius de les consultes sobre la independència d'aquest diumenge, una frase feta i adaptada que té tot el sentit del moment que estem vivint.

Quasi 200.000 persones es van mobilitzar per unes consultes organitzades des de la societat civil i amb la col·laboració imprescindible de milers de persones i la de diferents partits polítics -amb més i menys intensitat- que han estat un èxit de participació. Amb errors i interpretacions de tots els colors, però ningú pot negar que la del 13-D ha estat un cas excepcional de participació política.

Només els enemics de Catalunya poden afegir aigua al vi. Ningú té dret a trencar les il·lusions dels milers de persones que voluntàriament i amb esforç van exercir el seu dret a decidir. Ara cal un esforç unitari per aconseguir la independència, com dèiem diumenge, si volem, podem, i aquesta és una clara conclusió.

Tots els catalans som independentistes, tot i que alguns encara no ho saben. Fer pedagogia dels avantatge de la independència per obrir-los els ulls és la feina del més d'un milió llarg de catalans (entre el 25 i 30% de la població catalana) que en són més conscients. Per aconseguir-ho ens cal menys protagonismes personals i molta unitat d’acció. Els estaments del poder de sempre i de 'les espanyes' han tremolat, ara no podem permetre'ns baralles inútils i sense sentit. L'enemic el tenim a fora, no a dins.

Entre els nostres veritables enemics, hi ha aquells que sense fer remor han treballat per limitar l'èxit d'aquestes consultes. Com el diputat del PSC Joan Ferran pressionant a TV3 per silenciar la comunicació, Josep Mª Sala (condemnat pel cas Filesa) i la manipulació de les Cases Regionals, el diputat del PSC Mohammed Chaib que en lloc de defensar els Dret Humans i preocupar-se de la llibertat de l'activista Aminatu Haidar, s'ha dedicat a pressionar els imams marroquins per tal que aturessin el vot de les comunitats d'immigrants, o els secretaris d'organització del PP i el PSC que han mogut cel i terra perquè els seus militants no participessin a les consultes, sobretot aquells que hi van manifestar una certa simpatia. Els independentistes som majoria, els espanyols ho saben i no perden el temps en lluites fratricides.

Només fent pedagogia de la veritat convencerem. Algú té dubtes de que si fóssim independents, la Línia 9 del Metro ja estaria enllestida totalment, l'eix transversal desdoblat, el salari i les pensions de tots els catalans serien molt més altes, no hauríem de fer partits de costellada de les nostres seleccions, tindríem la plena gestió de l'aeroport, decidiríem la nostra solidaritat i fins i tot portaríem davant la nostra justícia els nostres corruptes? Algú pot dubtar que, fins i tot fent-ho malament, tots els ciutadans sigui quin sigui el seu origen viuríem millor i seriem més feliços? No val la pena lluitar democràticament per ser normals?

Deixem-nos de punyetes i treballem units per la independència.