Divendres, 13 de gener de 2012 05:00 h

La realitat imposa dir prou

Segons La Vanguardia, 'la realitat imposa l’entesa PP-CiU' i nosaltres, un mitjà modest, diem tot el contrari: 'la realitat imposa dir prou'. No podem caure en la trampa preparada a consciencia pels estrategues del PP i pels que viuen del negoci de la nostra dependència amb Espanya.

Aprofitant els nefastos incompliments del govern de Rodríguez Zapatero, el PP ha vist que té una oportunitat d’aparèixer com el gran salvador de Catalunya. Fixeu-vos en els fets dels darrers mesos.

Primer:  L’escenari d’una Catalunya realment castigada, arruïnada i mancada de capacitat de gestió, cada cop més escanyada i a la vegada desesperada. Cada dia és un drama per poder seguir fent funcionar la Generalitat, però també molts ajuntaments i institucions públiques. El mateix passa a moltes petites i mitjanes empreses i a moltes famílies catalanes. D’entrada la Generalitat agafada per les seves parts més nobles en mans del govern de torn a Madrid.

Segon: Arribada del PP al Govern i que tot està pitjor del que esperàvem i segurament tenen raó. Però d’entrada aquesta situació els permet posar dificultats a les seves promeses de complir els compromisos amb Catalunya. Com més triguen, més nervis al Palau de la Generalitat, més presses per trobar una solució.

Tercer: El poder real, els lobbys econòmics entren en acció. Saben que no poden escanyar del tot a Catalunya, un dels pilars de l’economia a Espanya i peça clau en la recuperació econòmica, però també saben que mantenir  la soga al coll a Catalunya els beneficia. No volen una trencadissa, però volen una Catalunya desesperada que acabi acceptant les engrunes d’Espanya.

Amb aquests tres escenaris no és d’estranyar que el Govern del president Mas s’aboqui a una entesa per una mínima part del que ens pertany. Tots, segurament, faríem el mateix. Quan et posen al precipici i veus la caiguda, t’agafes al primer clau roent. Fins i tot mitjans de comunicació nacionalment correctes han caigut a la trampa,  i venen a dir, si el PP paga els 759M€, haurà valgut la pena.

Ara no és hora de retrets, ara és hora de dir prou, de fer pinya i mantenir la dignitat i fer tot el possible perquè el president Mas no es deixi portar per la necessitat d’ahir. És hora de tenir la mirada ben alta i pensar en aquest País, i no fer el joc al PP. La ciutadania vol dignitat, està farta de pagar les conseqüències de la nostra dependència amb Espanya, de pagar doble o triple per tot i les forces polítiques del catalanisme tenen l’obligació de treballar per evitar la dependència cruel amb Espanya.

En aquest sentit cal valorar l’oferiment ferm de la nova ERC d’Oriol Junqueras al Govern del president Mas. Malgrat el no, d’una vegada i una altre, insisteixen en oferir un acord pensant al país i a la seva gent. Un motiu més que desmunta la falsa realitat dels lobbys que imposen un nefast acord PP-CiU.

Europa es mou: Escòcia, Euskal Herria, Flandes. Però és mou també la nostra gent, des de l’expresident Pujol, a Josep Carreras, a Gerard Quintana, als Garcia, als Mohamed. I cada cop tenen més clar que amb Espanya no tenim sortida, ni nosaltres, ni els espanyols.