Dilluns, 16 de gener de 2012 05:00 h

Ja no ens alimenten les molles. Ara volem el pa sencer

Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent”. Les paraules del malaguanyat cantautor d’Alcoi, Ovidi Montllor, són avui més vigents que mai i són de lectura obligatòria i preventiva per l'anunciada visita del President Mas a la Moncloa per ser rebut pel President Rajoy.

Rodríguez Zapatero va deixar sobre la taula multitud de carpetes sense tancar, sobretot en l’aspecte econòmic. El govern espanyol deu a Catalunya 759 milions d'euros de la disposició addicional tercera i els 1.450 milions del fons de competitivitat, i aquesta nefasta actitud del PSOE posa en safata de plata una suposada actitud benefactora del PP. Qualsevol decisió serà millor, però a la vegada això no hauria  de ser  un motiu per pactar unes engrunes que ja són nostres.

La vella tàctica d’escanyar-te i posar-te contra les cordes per tal que acabis acceptant les molles de les que parla el poeta ja no ens serveix, i seria un greu error caure en mans d’un Partit Popular que mai posarà Catalunya al seu capdavant. Un partit que ha posat al capdavant de la seva victòria els atacs a la cultura, a la llengua i que va fer tot el possible per rebentar l’Estatut - cosa que va aconseguir -, no pot ser el nostre salvador.

Cal anar a Madrid a exigir que, d’entrada, paguin el que ens deuen i sobretot a exigir el pacte fiscal compromès per CiU a la seva campanya electoral. Tan sols una actitud de fermesa i d’exigència, amb tot un poble al darrera pot fer possible reduir d’una vegada per totes l’espoli que patim.

No valen excuses en el sentit que el Govern necessita suports per aprovar el pressupost. ERC i fins i tot el PSC han ofert suport per evitar deixar Mas ens mans de Sánchez Camacho, i sels republicans també han fet una proposta clara per caminar junts cap al pacte fiscal.

El President Mas té l’obligació d’anar a Madrid amb tota la fermesa. No tenim molt més temps per aguantar la crisi que ens afecta i tan sols un model de finançament que eviti l’espoli ens permetrà sortir endavant. 'Ara ens toca el pa sencer.'


Tot explota bé pel cap o per la pota
Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra esforça, creixent.
Les molles volen al vent,
diuen: “si no et donen, pren”.
No és de lladres dir amén,
quan la suor del que fem,
no l’eixuga el que rebem.
Mullem d’or al qui ens la pren.
És qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar
per al sou que ens fan guanyar
per al sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.
Conscients de l’explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l’ocasió
i, allò que es diu amb passió,
fer valer la nostra raó.
Perquè... ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra és força, creixent.
Les molles volen al vent,
les molles volen al vent,
les molles volen al vent.

Ovidi Montllor