Dimecres, 25 de gener de 2012 10:10 h

Chacón i Vidal-Quadras, ànimes bessones

La candidata a secretària general de PSOE, Carme Chacón, i l'eurodiputat del PP i vicepresident del Parlament europeu Aleix Vidal-Quadras han coincidit en rebutjar de ple que Catalunya assoleixi qualsevol acord de fiançament semblant al concert econòmic. La primera per carta al Diario de Sevilla, el segon en una entrevista a Catalunya Ràdio.
 
Espanya necessita Catalunya per ser. Sense escanyar Catalunya no hi ha Espanya, sense l’abús fiscal a Catalunya no hi ha Espanya. Sense munyir la mamella, no hi ha Espanya. Sense la gallina dels ous grossos i rossos, metàfora d’en Quico Homs, no hi ha sortida per Espanya, un país de cultura econòmica “mesetaria”,  amb una economia poc evolucionada, un país de latifundis i latifundistes, de cultura del “pelotazo”, de negocis a la llotja del Real Madrid, i funcionaris... Sense l’espoli a Catalunya, Espanya no estaria al mapa, els caldria espavilar d’una vegada. Ells ho saben i d’aquí plora la criatura.
 
Chacón porta l’afany de poder a les venes, i defensarà amb ungles i dents la seva candidatura a la secretaria general del PSOE, peti qui peti, si cal renegant del PSC i de Catalunya. Vidal-Quadras representa la dreta espanyola més recalcitrant, diputat del Parlament del 88 al 99, i eurodiputat fins avui. Tot i ser catedràtic de física, poca física atòmica i nuclear ha exercit en tots aquests anys, a no ser que tinguem en compte les seves declaracions anticatalanes, sovint explosives.
 
Mentre Chacón té feina a derrotar Rubalcaba, i el PSC a desvincular-se de Chacón, matisant la carta sevillana i comparant l’actitud cara girada de l’exministra amb la de Duran i Lleida,  Vidal-Quadras està excitat, amb el nou panorama polític espanyol de majoria absoluta del PP. A “Don” Alejo se li ha obert l’ull i s’ha afanyat a presentar un llibre editat per Planeta, on planteja la necessitat urgent d’un canvi de rumb, que passa principalment per reivindicar la supremacia explícita del poder central d’Espanya, que ha de fer un control efectiu de la despesa de les CCAA, tancar o privatitzar les televisions públiques autonòmiques, i recuperar les competències en Educació i Justícia, per començar.
 
Dos personatges, dues visions del món, una de dretes i una més d’esquerres. Ambdues postures representen les dues cares d’una mateixa moneda, amb un única inscripció, això si: Espanya una unitat de destí en l’universal.