Adéu a la Caixa?
Hem passat de puntetes per un dels assumptes més vitals del país, la desintegració de les Caixes d’estalvi, i tot sembla indicar que direm adéu a La Caixa amb un estoïcisme esparverant. La resposta d’Artur Mas a la pregunta sobre la fusió Caixa-Bankia durant la roda de premsa d’ahir, desprès de la trobada a la Moncloa amb Mariano Rajoy és una bona mostra d’aquest caminar de puntetes amb estoïcisme per un terreny perillós. Artur Mas va deixar glaçat a més d’un en respondre que la fusió és cosa de les dues entitats.Sorprèn la resposta del President, sobretot, si tenim en compte la importància de l’operació que, segons alguns experts, està ja més que cuinada, un cop el BBVA l’hagi descartat. I sorprèn molt perquè la fusió Caixa-Bankia és un element clau per a consolidar el poder polític espanyol, per cohesionar Espanya i per posar dificultats a un futur procés independentista tant dels bascos com dels catalans, mitjançant la concentració del model financer de l’estat.
Tant és així que fins i tot el PP es manifesta en el sentit que la reordenació bancària és una bona oportunitat per l’encaix de Catalunya i Espanya.
De fet, els símptomes apunten a que hi ha pressa. El govern espanyol té previst aprovar demà la reforma financera en la què l’Estat injectarà diners.El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha anunciat que bancs i caixes podran presentar els projectes de fusions fins a finals de maig.
Per tot plegat, la resposta del President Mas sorprèn i fa pensar en diferents lectures al gust del consumidor. O tenim un president de baix perfil que desconeix la importància i risc de la operació per Catalunya, o el President té la voluntat de no fer soroll per tal de no esverar el galliner, o es desentén de la qüestió perquè ho dóna per perdut. Sigui quina sigui és molt preocupant.





