La victòria de Rubalcaba despertarà el PSC?
La derrota de Carme Chacón al congrés del PSOE ha caigut com aigua beneïda dins d’alguns sectors del PSC.Malgrat que tot plegat representi una derrota d’entrada, és també una darrera oportunitat per intentar marcar perfil propi. Avui ja se sap que no tots els delegats catalans van votar per la candidata catalana/andalusa. I no va ser tan sols un que va trencar la disciplina de vot, sinó que bona part de la victòria del sempre maquiavèl·lic Rubalcaba es deu als delegats catalans que el van votar per tal que el PSC pugui despertar de l’encanteri amb el PSOE.Rubalcaba no perdona i ha deixat en ridícul les aspiracions d’integració de la derrotada Chacón.Posa com a vocal de l’executiva al més derrotat de tots, un José Zaragoza en hores baixes, i en deixa fora l’alcalde Manuel Bustos per col·locar-hi un perfil baix com és la diputada Esperança Esteban. Tota una lliçó de com el PSOE no paga traïdors.
I sí algú encara pensa que Chacón pot fer la batalla per la candidatura a les properes eleccions espanyoles és que encara no ha entès res i molt menys coneix Rubalcaba, que ha omplert l’executiva del nucli dur de la seva confiança, gent que lluitarà perquè sigui ell el candidat, com ara el basc Edu Madina, Oscar López o el mateix Patxi López. El PSC té la porta tancada al PSOE.
Què més necessita el PSC per adonar-se que amb el PSOE perd a Catalunya? No s’han adonat que la derrota de Chacón és la derrota del model de partit creat i mantingut per Zaragoza, Montilla, Sala, Bustos i tots els anomenats capitans?
Pere Navarro té la darrera paraula. Plantejarà alguna cosa més que submissió al PSOE?Serà capaç de reconduir el partit? Serà capaç de fer pinya amb Tura, Maragall, Geli, i altres dirigents que tenien molt clar que, ni que fos amb la boca petita, la victòria de Chacón era la lapidació definitiva del PSC?
Cal recordar que, per primer cop en els darrers anys, les enquestes preveuen que la suma dels diputats d’ERC i ICV superi els del PSC. Comença a ser visible que els socialistes ja no són alternativa de govern, com a mínim, en els propers anys.





