Divendres, 10 de febrer de 2012 05:00 h

L’engany massiu de les entitats financeres

Milers de ciutadans atrapats en productes financers d’alt risc, víctimes de la confiança amb les seves entitats financeres; això són les participacions preferents. Cap autoritat, ni el Banc d’Espanya, ni el ministeri d’Economia Espanyol, ni la Conselleria d’Economia, ni l’Agència Catalana del Consum han fet res per evitar-ho, i encara més greu,  un cop fet l’engany massiu mantenen el més vergonyós dels silencis.

Només alguns partits polítics com ERC i ICV han presentat iniciatives parlamentàries i el Síndic de Greuges que ha obert un expedient d’ofici han començat a donar alguna mínima resposta als milers d’afectats.

Des que fa unes setmanes vàrem publicar les primeres notícies sobre aquest escàndol i vam posar a disposició dels nostres lectors un correu electrònic (denuncies@directe.cat )per tal que poguessin explicar les seves experiències amb les “participacions preferents”, els correus han estat una constant. Correus fets amb el cor, fets des de la ràbia i de la impotència per un engany basat amb la confiança.

Casos de tots els colors però tots amb el mateix perfil: gent gran amb els estalvis de la seva vida, enganyats per responsables d’oficines bancàries necessitats de complir les exigències sense escrúpols de les seves respectives direccions. Correus de persones que avui és troben en situacions complicades, víctimes de la crisi i que els estalvis de la seva vida els podrien ajudar a sortir endavant, gent que vol ajudar als seus fills o a ells mateixos a no perdre la seva vivenda i que no poden recuperar els seus estalvis, gent que encara fa tan sols uns mesos han estat enganyat amb participacions preferents provinents de clients amb tracte de favor per aquestes mateixes entitats financeres. Un drama de proporcions considerables, que tot just es troba en les beceroles i que sense una actuació contundent de les diferents autoritats comportarà molts greuges personals i familiars.

Com pot ser que La Caixa utilitzes els estalvis dels seus clients i els invertís en productes financers al paradís de les Illes Caiman? I més encara, que els responsables públics de vigilar els comportaments d’aquestes entitats callin? Com pot ser que milers de queixes de ciutadans enganyats no comportin respostes clares i contundents davant un engany tan clar com el de les participacions preferents? Algun responsable polític pensa donar la cara? Veient el silenci del poder polític davant un engany com aquest, no és d’estranyar que en un tres i no res, ens haguem quedat sense les caixes catalanes.