Dilluns, 18 de gener de 2010 05:00 h

Que la prudència no et faci traïdor

Artur Mas ha estat proclamat per tercer cop candidat a la presidència de la Generalitat i segons la majoria d'analistes polítics, és la seva darrera oportunitat. De moment, totes les enquestes li són favorables i fins i tot el seu principal rival, l'actual president José Montilla, ho reconeix. Des del PSC veuen que només una fatalitat del candidat nacionalista els pot permetre mantenir-se en el poder.

En poques paraules, s'ha bastit una estratègia per instar al futur guanyador de les properes eleccions nacionals a no fer aventures sobiranistes, a no trencar res, que ja el deixaran governar, que no pateixi, però sobretot que faci bondat eterna i així tindrà el poder tant esperat.

Tant PSC com PP tenen molt clar que el seu objectiu és el govern a l'Estat espanyol i es rifaran CiU per aconseguir la reciprocitat de la federació nacionalista. D'aquesta manera, matant dos ocells d'un sol tret, s'asseguren governar l'Estat espanyol i el retorn del govern de la Generalitat a l''ordre constitucional', més peix al cove mal pagat que de passada evita un pacte nacional del qual a Madrid no en volen ni sentir a parlar.

Aquests són els motius del discurs ambivalent de Mas, per un costat més peix al cove i per l'altre el dret a decidir per segons quines coses, ni peix ni carn. Aquesta prudència en ple segle XXI i després de veure la poca disponibilitat d'Espanya per encaixar Catalunya, és una mala notícia.

En uns moments de ple debat sobre el dret a decidir, de les consultes independentistes del 13-D i les que vindran durant aquest any, es fa imprescindible un esforç per part de tots aquells que sabem que dins l'Estat espanyol hi perdem cada dia que passa. Perdem els nostres diners, però sobretot, hi perdem la nostra dignitat com a poble.

Tenim la força de les urnes, i sobretot la força de la raó, d'una llengua i una cultura que encara avui són maltractades, ara toca valentia i no transició cap al dret a decidir, la transició ja es va acabar. Ara toca exercir democràticament el nostre dret a decidir, com faran altres pobles d'Europa a no molt tardar.

Com va dir Jordi Carbonell 'que la prudència no ens faci traïdors', que la prudència no posi en mans d'Espanya la desnacionalització del nostre país. Ara és l'hora d'un pacte de mínims, democràtic, que ens permeti deixar lliurement els nostres lligam de submissió vers l'Estat espanyol. Ara és l'hora de la dignitat i de l'exercici del lliure dret d'autodeterminació. Molts no entendrem que malgrat tenir una majoria democràtica a les urnes, les coses no vagin a millor, no entendrem que malgrat tenir majoria, continuem sent súbdits d'un regne que no ens vol, o més ben dit, que ens vol només per seguir espoliant-nos.

Artur Mas té una oportunitat històrica per liderar un procés de dignitat nacional. Que la fatalitat a la que aspira el PSC per guanyar no sigui aquesta prudència de la que parlava en Jordi Carbonell. Ara més que mai aquest país necessita ambició i dignitat per sortir de l'atzucac a que Espanya ens ha portat. Ara és l'hora de la valentia i no de la prudència, els ciutadans exigeixen solucions i claredat en les propostes, no ambigüitats.