'Valencia es mía'
Rajoy vol projectar, sigui com sigui, una imatge del PP centrista i moderada, però els fets li treuen la raó. Tot i lesportades de La Vanguardia i d'El Periódico de diumenge enaltint la moderació del PP, l’endemà mateix, els fets de València deixen completament fora de lloc les proclames dels dos diaris i la del president dels populars. Rajoy hauria de saber que qui n’és de mena no té esmena, malgrat s’entesti en mostrar el contrari.A València plou sobre mullat. Després de 16 anys de PP al País Valencià on els Zaplana, Fabra, Barberà i Camps, han campat a les seves amples, malmeten els drets basics, i sobretot practicant un genocidi contra la llengua i cultura catalana, amb deixadesa inclosa dels socialistes valencians. En un sistema corcat, l’espurna que ha encès la metxa de la traca ha estat l'IES Lluís Vives i els seus estudiants, tot un referent per despertar consciències.
L’actuació policial a València contra els estudiants ha estat d’una brutalitat i inflexibilitat digna d’altres temps, com els de l’inefable Fraga que, sent ministre de Governació durant l’anomenada transició -cada vegada són més els que la batejarien d’una altra manera- va fer famosa la frase 'la calle es mía', en relació a una manifestació no autoritzada l’1 de maig.
De fet Fernàndez Díaz n’és hereu. Va iniciar la seva vida política fa més de 32 anys, ha estat president primer d’Aliança Popular i després del PP a Catalunya fins el 1991. Té un currículum en el que podem destacar mèrits com: ser flagell de l’independentisme català en el breu però intens període en que va ser Governador de Barcelona de l’any 81 al 82, haver desenvolupat càrrecs importants en els governs d’Aznar, ser numerari de l’Opus Dei, proper a Rouco Varela, i haver comparat el Valle de los Caídos amb el cementiri d’Arlington dels EUA o amb el mausoleu de la platja de Normandia.
Aquest és el PP moderat i centrista amb qui ens juguem els quartos.





