Enemic a casa
'Si els cinemes fan vaga contra el català, els catalans fem vaga de cinemes', aquest és el nom d'un grup al Facebook creat arran de l'anunci del gremi d’empresaris de cinema del tancament de sales l'1 de febrer com a protesta contra la nova llei del cinema. Sembla ser que aquesta llei conté un pecat mortal, la garantia dels drets lingüístics dels ciutadans catalans.Algú s'imagina els empresaris espanyols fent vaga perquè el govern espanyol els exigeix l'ús del castellà als cinemes? O els governs francès i anglès? Algú s'imagina els sindicats d’un país anant contra la llei del cinema perquè en defensa la llengua pròpia? Quin paper juguen CCOO i UGT en aquesta guerra contra la llengua catalana?
Amb amics com aquests, no ens calen enemics. Mentre nosaltres anem de bones, ells van de males maneres, amb actituds i pressions fora de lloc. Si tinguéssim sindicats i empresaris com cal, que creguessin en aquest país, no caldria cap llei del cinema. El problema és que no tenim ni empresaris catalans ni sindicats catalans, sinó que tenim sindicats i empresaris que pensen i viuen en espanyol.
És molt trist per un país com el nostre, que vol viure i deixar viure, veure que des de dins ens vulguin callats, silenciats i si poguessin enterrats. Però encara és més trist que ens acabem enfrontant entre nosaltres, com fa el principal partit de l'oposició que assegura defensar el dret a decidir i es vanta d'estil 'Braveheart' en la seva pre-campanya electoral, però posa pals a les rodes a la llei del cinema.
Veient la convocatòria de vaga del gremi d'empresaris i l’actitud penosa dels sindicats espanyols, es comença a entendre l'actitud de CiU respecte a una llei que seria el més normal en un país normal. Tenim dret a tenir cinema en català, només faltaria. És inadmissible l'actitud d'aquests lobbys que no volen el bé de la cultura ni del país i que només pensen en la seva butxaca. Com diu la saviesa popular expressada per aquest grup al Facebook, si no tenim cinema en català no cal ni que comprem l'entrada. De la mateixa manera, si no tenim sindicats catalans, no caldrà perdre el temps en afiliar-nos a sindicats aliens als nostres propis interessos.





