Mas: espanyolisme o catalanisme
Un cop proclamat Artur Mas com a candidat de CiU a la presidència de la Generalitat i confirmats José Montilla, Alícia Sánchez-Camacho, Joan Herrera i Joan Puigcercós, el cercle ha quedat tancat. I més encara després de la crisi que s’ha produït a Reagrupament, amb la dimissió de Carretero que posa en dubte tot el projecte.A pocs mesos de les properes eleccions nacionals i quan totes les enquestes donen per guanyadora la coalició nacionalista, encara queden molts dubte per desvelar. Amb qui pactarà o buscarà suports Artur Mas? Amb el PP, amb el PSC o amb ERC? Una pregunta que Mas, i sobretot els seus estrategues de campanya, no volen respondre. Saben molt bé perquè no la volen contestar: una resposta trencaria la política d’ambigüitat que fins ara els hi ha permès sortir amb avantatge.
Davant l’actual crisi econòmica i social que patim, els ciutadans exigeixen claredat en els plantejaments polítics, sobretot tenint en compte en l’atzucac en què ens trobem com a país: amb un Estatut aprovat però a punt de ser anul·lat per un tribunal polititzat i amb un Estat que no es creu el model autonòmic. Els ciutadans catalans demanen més ambició nacional i les ambigüitats són un crossa pel nostre propi avenç com a país.
Artur Mas té, segurament, molt a prop la victòria electoral. I segurament el seu principal problema serà decidir amb qui prefereix pactar, amb la comoditat de PSC o PP per ser comptat a la taula de la Moncloa, o pactar amb els republicans i treballar per un país més lliure. D'aquí que la seva estratègia passi per no explicar què vol, i amb aquesta indefinició espera tenir per primera vegada la presidència de la Generalitat, però no per tenir-la a prop la té assegurada.
Les enquestes tampoc ho dibuixen fàcil per ERC i el seu líder, Joan Puigcercós, però els republicans se n'han sortit, de situacions més complicades. Si a més a més hi afegim la poca consistència del Reagrupament de Joan Carretero, els republicans tornen a tenir una oportunitat d’esdevenir una peça clau al proper cicle electoral.
Els republicans tornaran a tenir possibilitats si Joan Puigcercós és capaç de fer creïble el seu projecte, i això passa per fer sacrificis i saber renunciar al Govern si és necessari, travessant el desert seriosa i efectiva que els faria guanyar-se el país. Per fer creïble un projecte també cal recuperar propostes i persones, gent valuosa que en els darrers temps s’ha desil·lusionat. ERC és el referent de l’independentisme i no pot perdre aquesta força com a pal de paller.





