Catalunya i el dia de la marmota
Com el protagonista de la famosa pel·lícula, Catalunya i els seus ciutadans és desperten cada dia amb la mateixa escena, cada dia és una repetició del dia anterior, de l’any anterior, del segle anterior, cada dia Catalunya es lamenta del continuat espoli que pateix, de posar el peu dins el mateix forat i de topar amb el mateix abús per part d’ Espanya. Però realment hi ha la voluntad de trencar d’una vegada per totes amb aquest miserable esdevenir marmotaire? Realment les nostres classes dirigents tenen capacitat per aconseguir allò que és nostre? Allò tant senzill de poder decidir?És normal que reclamem 11.000 milions d’euros de deutes a l’Estat i ens quedem en això, en una simple reclamació? Què pensa fer el Govern?, i els partits? Ens aixequem ben aviat i molt més aviat encara i ens lamentem cada dia?
Qui pateix el no pagament d’aquests 11.000 milions d’euros, i el no compliment dels pressupostos que el PP aprovarà avui, són la gent d’aquest país que està molt cansada de cada dia despertar-se de la mateixa manera, de les lamentacions i del victimisme. És hora d’oferir noves propostes, i sobretot un horitzó pel qual lluitar, hi tenim tot el dret del món.
I és hora d’explicar, hora de fer pedagogia, de fer saber a la gent d’aquest país, sigui quina sigui la seva procedència, quina és la realitat, d’explicar el què podríem fer si nosaltres gestionéssim els nostres recursos o simplement el nostre dia a dia. I aquesta tasca l’han de assumir les institucions, no es pot carregar sempre el mort a la societat civil.
O trenquem el dia de la marmota de ser subsidiaris d’Espanya, o ens convertim definitivament en espanyols i a gaudir de tots els nostres drets en igualtat de condicions.










